
31.12.09
Estat Valencià exigix l'adopció d'un SMI de 1.440 euros mensuals i pensió mínima de 1080 euros mensuals
El regal de Nadal que ens ha fet el Govern del PSOE no és de rebut, i se sumen a un llarg reguitzell de mesures antipopulars, al mateix temps que s’han pres altres afavorint la banca i les grans empreses que en 2009 han vist augment en prop d’un 30% els seus beneficis: els qui han causat la crisi fent-se més i més rics, mentre els qui no l’hem provocada patim els seus efectes i paguem els plats trencats d’un sistema infamant i miserable.
Estat Valencià reclama per al Poble Valencià la recuperació de la Sobirania Nacional Valenciana, la constitució d’una República Valenciana i per tant el control de tots els instruments polítics, econòmics i socials que ens permeten als valencians bastir una societat més justa, més lliure i totalment nostra.
Estat Valencià exigix que el SMI des de ja se fixe en un 50% del PIB per càpita (en 2009, 1.440 euros mensuals), i que el llindar de la pobresa es considere en el 37,5% del PIB per càpita (en 2.009, 1.080 euros mensuals) i que esta siga la quantitat mínima que es cobre per pensió, prestació o subsidi. L’adopció d’estes mesures esmentades les demanem des de ja i de forma provissional fins la instauració i generalització d’un sistema de Renda Bàsica (universal i incondicionada) que substituisca les actuals cobertures socials i una part del concepte salarial, i funcione en paral·lel a un mercat laboral profundament transformat en un sentit social i sostenible, amb control democràtic de la societat.
Finalment, Estat Valencià subrratlla la necessitat d’auto-organització del Poble Treballador Valencià i de donar una resposta clara i contundent a l’allau de mesures de misèria amb les que ens condemnen els partits dels sistema (el PP i el PSOE), una resposta que no pot ser altra que una Vaga General concebuda com un punt d’inflexió i de ruptura democràtica.
Vixca el Poble Treballador Valencià!
Vixca València Lliure!
24.12.09
Estat Valencià demana avançar cap a una Vaga General front a la crisi social i econòmica i front als lacais del sistema
Mig milió de valencians es troben sense faena i prop d’un milió i mig de valencians viuen baix el llindar de la pobresa, parlant de xifres censals, als quals cal afegir una important xifra de població que viu al nostre país en situació irregular. Els valencians no tenim les claus per impulsar ni transformacions ni polítiques pròpies que garantisquen el benestar i la dignitat dels nostres conciutadans. Este és el nostre repte, recuperar la Sobirania, dotar-nos d’un estat propi, d’una República Valenciana, que ens convertisca a tots i cadascun de nosaltres en “Ciutadans”, en els protagonistes i constructors del nostre propi futur i benestar.
Estat Valencià denuncia la trama de la partitocràcia, del sindicalisme oficial, de l’anomenat “bloc constitucionalista espanyol”, de l’alternància dinàstica, i convida a totes les persones, organitzacions i entitats de l’esquerra i del valencianisme a fer un pas endavant i reconvertir la tragèdia de la crisi que sofrim en una oportunitat guanyada: recuperem la Sobirania! Construïm un futur de Solidaritat i de Llibertat.
Vixca València Lliure! Valencians, Sobirania!
5.12.09
Estat Valencià ha participat hui junt amb RVpve i ENV en la concentració republicana, enlairant les senyeres de la Republica Valenciana

24.11.09
Estat Valencià dóna suport i convoca a la concentració republicana del próxim dissabte 5 de desembre a València
23.11.09
Estat Valencià fa públic que rebutja donar suport a l'Espai Valencià de Progrés, impulsat pel BLOC, i a la Convocatòria Ciutadana, llançada per EUPV
6.11.09
El País Valencià no és Catalunya: els valencians caminem cap a la nostra pròpia sobirania

1. En primer lloc, la nostra més fraternal solidaritat amb el poble de Catalunya en l’expressió del seu dret inalienable a la independència, a la sobirania i a construir el seu Estat català.
2. En segon lloc, el nostre rebuig més contundent a ser inclosos com a part de Catalunya i com a ciutadans catalans, sense ni tan sols atorgar-nos, per part dels promotors de la campanya, els mateixos drets que es reclamen per als nacionals de Catalunya, és a dir: el dret a exercir la nostra autodeterminació en tant que valencians.
3. Ens reafirmem en el principi que per damunt dels valencians ningú. El nostre únic subjecte de sobirania és el Poble Valencià. A l’igual que som solidaris amb el dret a l’autoderminació de Catalunya, exigim respecte cap al dret a l’autodeterminació del País Valencià. Contra una imposició, la d’Espanya, no es pot bastir, sense injustícia i vergonya, una altra imposició, la de Catalunya.
4. Considerem un despropòsit, un desencert i un error estratègic per part dels sobiranistes catalans, insistir en la via d’incloure’ns als valencians com a part de Catalunya, en una posició clarament annexionista que no contribueix de cap manera a la germanor, fraternitat i col·laboració d’ambdós pobles en el camí de la consecució de les seues respectives sobiranies front a l’opressor comú, l’Estat espanyol.
5. Demanem a tothom en Catalunya que facen una profunda reflexió sobre aquest i altres fets, i que partits polítics, entitats i associacions de Catalunya actuen en conseqüència i facen un tomb de timó en aquest terreny que possibilite la coordinació dels respectius moviments sobiranistes.
6. Finalment, exigim la retirada dels cartells i materials referits que continguen referències a la inclusió del País Valencià com a part de Catalunya, i dels valencians com a part de la Nació Catalana. País Valencià, 6 de novembre 2009.
26.10.09
24.10.09
20.10.09
Estat Valencià recolza la convocatòria regeneracionista del 31 d'Octubre a València
Tot plegat, Estat Valencià subrratlla que la regeneració democràtica ha d'arribar a tot i a tots: perquè el problema de fons és el bipartisime dinàstic i constitucionalista espanyol representat en el tàndem PSOE-PP. El camí de la regeneració democràtica és el camí cap a la República Valenciana. No hi haurà regeneració democràtica sense una ruptura que faça que els valencians recuperem la pròpia sobirania i construïm el nostre propi estat: la primera i més profunda corrupció rau en la base del sistema constitucional espanyol, herència directa de la dictadura franquista i del projecte imperial espanyol.
17.10.09
Darrer Diumenge d'Octubre: Tots per la Sobirania Valenciana!
16.10.09
Estat Valencia davant les detencions de patriotes bascos exigix el seu inmediat alliberament i la fi de la repressió sobre l'esquerra abertzale
Ens solidaritzem amb l'esquerra abertzale i exigim la inmediata derogació de la llei de partits que possibilita estes actuacions repressores, el respecte als drets democràtics dels ciutadans i les formacions polítiques i socials, la fi de la política repressiva de l'Estat espanyol i l'obertura de les vies del diàleg i la negociació política que desbloquegen la greu situació d'excepcionalitat que patix el poble basc.
Denunciem la fal·làcia de l'actual sistema constitucional espanyol que lluny de garantir els drets democràtics i les llibertats de les persones i dels pobles, és una presó de ciutadans i de nacions, i ens ratifiquem que només una ruptura democràtica que s'arrele en les decisions dels pobles sobirans, en la lliure determinació dels pobles, pot aconduir a uns escenaris de llibertats i de justícia.
Cridem a tots els demòcrates valencians a fer sentir la veu de la llibertat i mostrar l'irrenunciable compromís amb les llibertats demòcratiques conculcades per l'Estat espanyol.
10.10.09
Estat Valencià davant les diferents agressions de l'ultradreta a valencianistes amb motiu del 9 d'Octubre
Estat Valencià davant les diferentes agressions a valencianistes, membres del BLOC, Bloc Jove, PJV i Valencianisme.com, durant la Diada Nacional Valenciana, i l’impediment dels drets i llibertats democràtiques d’expressió i manifestació, per part de l’ultradreta i amb la connivència –o la complicitat- de l’Estat espanyol, manifesta:
- Les llibertats democràtiques, el dret d’expressió i de manifestació i altres, no poden ser arrassades per les xarxes organitzades de feixistes. Els carrers de València no pertanyen als escamots de l’ultradreta. No hi ha més valencianisme que el valencianisme democràtic: ells no són valencianistes, són feixistes i nacionalistes espanyols. Defensar les llibertats democràtiques és responsabilitat de tots els demòcrates valencians, quan s’atempta contra els drets democràtics i llibertats, impedint el seu lliure exercici, s’atempta contra tots i cadascuns dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià.
- Res no esperem de les autoritats espanyoles que una vegada més han demostrat abastament la seua permissivitat cap al feixisme, la connnivència o la complicitat amb els agressors de l’ultradreta, que han pogut actuar amb tota impunitat de nou com una vertadera esqüadra del nacionalisme espanyol.
- Exigim dels càrrecs públics democràtes i, especialment, dels valencianistes, en totes les institucions, que duguen a terme mesures per garantir la desaparició dels aparells i entitats a través dels quals l’ultradreta organitza la seua criminal acció.
- Denunciem al mateix temps la vergonyosa versió sobre estos fets d’alguns mitjans de comunicació, amagant i/o relativitzant i/o tergiversant el caràcter i motivacions reals dels agressors.
- Cridem a la unitat de tots els demòcrates valencians davant de les agressions i del creixement de les xarxes feixistes a casa nostra, i especialment cridem a la unitat de tots els valencianistes davant estos fets, alhora que proposem una reflexió profunda que conduisca a mesures clares per fer front a les agressions des de posicions pacífiques i democràtiques, però alhora fermes i rotundes.
- Ens solidaritzem amb tots i totes els qui enguany han sigut víctimes de la violència feixista amb motiu de la nostra Diada Nacional. Què sàpiguen que no estan sols, que mai no estaran sols.
Vixca València Lliure! Valencians, Sobirania!
9.10.09
7.10.09
9 d'Octubre: Per la Sobirania Valenciana!
Estat Valencià davant la data del 9 d’Octubre de 2009, Diada Nacional Valenciana, fa públic:
- Convoquem a fer un acte públic a la ciutat de Nules, junt amb d’altres sobiranistes, el pròxim dia 9 a les 13:00, en marxa cívica des de l’Estació de la vila fins a l’estàtua de Jaume I en la plaça Major, en reivindicació de la SOBIRANIA VALENCIANA.
- Saludem i recolzem la presència de sobiranistes valencians en la tradicional baixada i acompanyament de la Reial Senyera des de l’Ajuntament de València el pròxim dia 9 d´’Octubre.
- Malgrat estar d’acord amb les línies general del manifest fet públic per la Comissió 9 d’Octubre, convocant d’una manifestació en la vesprada del dia 9, i donar suport a les reivindicacions que s’hi contenen, ens sembla molt insuficient encara que en la nostra Diada Nacional no s’hi faça de la reivindicació de la Sobirania Valenciana l’element central de la convocatòria, raó per la qual lamentem no donar suport a la mateixa.
- No podem deixar de fer constar la nostra profunda preocupació pels intents de convertir el pròxim dia 9 en una jornada d’enfrontaments entre valencians, ateses les crides a la violència i a impedir el lliure exercici de la llibertat d’expressió i de manifestació que s’estan fent estos dies des d’organitzacions i xarxes feixistes. Responsabilitzarem de qualsevol incident que es puga produïr tant als seus instigadors com a l’Estat espanyol. Demanem a tots els valencians demòcrates que impedisquen tot acte de violència i d’agressió, i que mostren ferma unitat front l’espanyolisme feixista.
Vixca València Lliure! Valencians, Sobirania!
6.10.09
29.9.09
Estat Valencià convoca als sobiranistes a fer un acte patriòtic el pròxim 9 d'octubre a la ciutat de Nules
Després de la reunió d'ahir 28 de setembre de la plataforma republicana SOBIRANIA VALENCIANA, realitzada a la Societat Coral El Micalet, amb presència de RVpve, ENV, independents i Estat Valencià, confirmem que:
1.- Estat Valencià convocarà junt a ENV, RVpve i els sobiranistes independents, així com els sobiranistes valencians d'altres organitzacions a l'acte de testimoni al rei fundador Jaume I, acte de compromís amb la Sobirania Valenciana, en principi a la ciutat de Nules, a Castelló.
2.- Estat Valencià s'adherirà també a qualsevol altre acte que es realitze amb motiu de la Diada Nacional Valenciana enlairant la bandera de la Sobirania Valenciana.
3.- Estat Valencià demana a tots els sobiranistes valencians que amb motiu del Darrer Diumenge d'Octubre, enguany en la seua 50a edició, la tradicional Marxa al Puig tinga un contingut clarament sobiranista valencià i d'unitat valencianista, i demanem per a la mateixa un recolzament ferm.
4.- Estat Valencià es reafirma en la seua posició política favorable a la unitat valencianista per la sobirania, i demana a tots els valencianistes foragitar tots els entrebancs que dificulten este nou camí.
Vixca València Lliure!
Valencians, Sobirania!
21.9.09
18.9.09
Campanya per una moció sobiranista als ajuntaments valencians

13.9.09
Estat Valencià a favor d'una convocatòria unitària i sobiranista del 9 d'Octubre i el Darre Diumenge
El Secretariat Nacional d’Estat Valencià ha acordat demanar a totes les organitzacions del valencianisme polític, totes aquelles que defensen que “per damunt dels valencians, res” i que consideren el País Valencià com a subjecte de sobirania, que convoquen unitàriament els actes de celebració del 9 d’octubre, Diana Nacional Valenciana, i Darrer Diumenge d’Octubre. Així mateix la nostra organització demana que els actes estiguen convocats enlairant la bandera del sobiranisme valencià com a consigna i objectiu comú de tot el valencianisme polític.
Estat Valencià es reafirma en estes dates en els seus compromissos a favor de la instauració de la República Valenciana i en la declaració unilateral de la Sobirania Valenciana des del Parlament Valencià.
Estat Valencià demana que, al Cap i Casal, el sobiranisme valencià faça acte de presència democràtica i de vigor en la tradicional baixada de la Reial Senyera i el seu trasllat des de l’Ajuntament fins a la Generalitat Valenciana, mostrant en el carrer amb dignitat i pacíficament que la reivindicació de la Sobirania Valenciana és el camí i un compromís amb el futur del Poble Valencià.
Finalment, Estat Valencià demana també que la tradicional Marxa al Puig del Darrer Diumenge d’Octubre es convoque unitàriament i sota les mateixes reivindicacions esmentades.
Vixca València Lliure! Valencians, Sobirania!
25.8.09
Valencianisme, convergències i divergències electorals
L’estiu ha posat damunt la taula de bell nou els temes electorals i el valencianisme. Quan encara falta més d’un any i mig per a les pròximes eleccions al Parlament Valencià i als ajuntaments valencians, que els temes es plantegen hui i no a un mes vista de la contesa, cal saludar-lo amb satisfacció…, de les posicions que es vagen prenent en estos pròxims i inmediats mesos vindran després les alegries o els plors.
El valencianisme polític o esdevé central en la vida pública, social, institucional del País, o està condemnat a repetir un cicle desastrós. Eixe és el repte per al 2011. No tindre clara està perspectiva és la manera segura de condemnar-nos tots a una nova travessia pel desert, una que serà més llarga, més dura i més seca: o trenquem el bipartidisme del sistema constitucional espanyol al País Valencià o el futur del valencianisme com instrument útil per a la construcció d’una nació nostra i lliure serà durant molts anys inexistent.
Del darrer paràgraf se desprenen dues qüestions implícites i del conjunt una definició que no està feta. La primera qüestió implícita és que el valencianisme polític no te encaix en el sistema constitucional espanyol, el pacte amb Espanya senzillament no és possible, en el seu tauler de joc no cabem els valencians (ni cap altra nació que no siga Espanya, ni cap nacionalisme que no siga l’espanyol), per tant no hi ha camí viable de representació nacional valenciana com a complementaris o subsidiaris del sistema de partits espanyols, el PP i el PSOE, inevitablement quedarem sempre fora del terreny de joc, arraconats, marginalitzats, expulsats… La segona qüestió implícita és que el valencianisme polític ha de ser un moviment polític plural, de representació social i ideològica plural, unit per un mínim comú denominador que ha de ser, alhora, possible i definidor d’un espai propi i d’una identitat alternativa a l’espai i la identitat del nacionalisme espanyol, per tant, i amb independència dels elements de programa necessaris que calen, l’únic element polític potent que és susceptible d’unir baix dels mateix plecs tots els valencianistes és la recuperació de la Sobirania Política per als valencians, el sobiranisme, i per tant és ineludible el camí d’una ruptura democràtica.
Arribats ací tenim la definició que no hem fet i sense la qual tota la resta és senzillament fum: qui forma el valencianisme polític? Doncs bé, la meua resposta és que forma part del valencianisme polític tot aquell ciutadà, entitat o partit que considera que les dues qüestions implícites són efectivament el nus central sobre el que bastir l’acció política, que per tant fa del País Valencià el seu subjecte de sobirania, la seua nació política, i és a esta sobirania a qui sotmet tota la seua actuació política, dit d’un altra manera tot aquell que concep el valencianisme polític com un moviment d’alliberament nacional valencià, amb independència del model social o l’espai ideològic que representa i legítimament proposa forma i conforma el valencianisme polític.
Feta esta definició a mi em caben moltes més sigles de les que a priori podria semblar, tret d’aquelles que fan del nacionalisme panespanyol i del nacionalisme pancatalà el seu moll dels ossos, a mi no em sobra ningú per bastir esta unitat. Cadascú, doncs, que s’incloga o s’excloga d’esta proposta.
Més enllà de les sigles, amb esta definició em cap un espai sociològic que a dia de hui podria anar d’un 15 a un 20% de l’electorat valencià com a mínim (aquell que es definix “més valencià” que cap altra qualsevol identitat o “exclussivament valencià”) i que ha votat en anteriors conteses des d’Unió Valenciana fins Esquerra Unida, passant òbviament pel BLOC, i ara també Iniciativa, i altres formacions menors d’arreu l’espectre dreta-esquerra (com Units X València, Esquerra Nacionalista Valenciana, República Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià, Estat Valencià…, incloent-hi votants anteriors al PSOE o al PP, tots els colors dels Verds i una part de l’abstenció política d’este País nostre. Doncs bé, a tot eixe ample ventall de desheretats i desafectes caldria dirigir una proposta d’unitat valencianista, que posara blanc sobre negre el tema de la sobirania, la regeneració democràtica i un programa de mínims de continguts democràtics i populars, en l’agenda política valenciana.
A ningú se li oculten les enormes dificultats d’una operació de convergència com la que es proposa, i que alguns dels actors que d’entrada podrien tindre un paper segurament quedarien fora, almenys inicialment, per una encara hui “incompatibilitat de caràcters” amb altres actors (o per la seua vinculació a projectes nacionals panespanyols o pancatalans), però segurament esta és l’única proposta susceptible de ferir de mort la pesant llosa del constitucionalisme espanyol a casa nostra i la seua conseqüència (el bipartidisme PP-PSOE), i no em cap dubte que és l’única via a la que mereix dedicar tot l’esforç i la il·lusió i la única que podria despertar interés primer i potser adhesió després en una part molt significativa dels ciutadans valencians.
Una operació d’unitat valencianista com la que es proposa hauria de considerar un pacte estratègic a llarg termini de tot eixe valencianisme esmentat (un pacte a 12 o més anys vista), un pacte que incloguera tant el marc de convergències com el de les divergències, acotant els terrenys de joc on l’acció política se sindica (el Parlament Valencià i la representació valenciana al Parlament espanyol), i les seues regles de joc internes (per exemple, la no subsidiarietat, és a dir el “No” a recolzar de cap manera cap opció del binomi constitucionalista espanyol), i els que podrien ser escenari de competència entre els actors (el municipal o el Parlament Europeu).
Esta és la concrecció de la proposta d’Estat Valencià d’unitat valencianista per al 2011. En eixe camí, la gent d’Estat Valencià participarà entusiàsticament i encoratjada. Considerem que tots som cridats a fer-la possible, tot i que també som conscients que a dia de hui la principal responsabilitat per posar-la dempeus recau en aquells que tenen la la major representació del valencianisme. Quan encara falta més d’un any i mig per a eixes primeres eleccions pròximes al Parlament Valencià, hem de dir que encara estem a temps i que encara és possible.
11.8.09
Estat Valencià a favor de la fusió de les Caixes d'Estalvi valencianes per aconseguir una entitat financera social amb el centre de poder a València
El Secretariat Nacional d’Estat Valencià després d’estudiar els diferents posicionaments en els últims mesos sobre el futur de les Caixes d’Estalvi valencianes, els moviments produïts o en curs d’estes entitats financeres claus en la vida econòmica valenciana i analitzar el posicionament del Govern espanyol, subsidiari dels objectius estratègics del sistema financer espanyol, en mans d’unes ben poques mans, considera que “per als valencians és clau, en primer terme, defensar una estratègia pròpia i autònoma, en el camí d’aconseguir una banca pública i una banca social de forta implantació i de grans dimensions. En este sentit saludem els moviments d’una part molt important de les Caixes Rurals valencianes en el camí de la seua fusió, així com declarem ser favorables a una fusió de Bancaixa i la CAM, i la posterior recerca d’aliances estables amb caixes d’altres països des d’una posició sobirana i no subsidària”.
Per això, “Conscients de les dificultats que suposa el camí de la fusió, com també dels grans dèficits i limitacions del caràcter social del sector, tot i això, entenem que l’alternativa a una gran Caixa valenciana és que els valencians acabem perdent-les en mans d’entitats radicades en altres països amb els seus propis interessos, al capdavall sent més dependents. Volem i exigim que Bancaixa, la CAM i la resta de Caixes valencianes, continuent estant en mans dels valencians”.
El Secretariat Nacional d’Estat Valencià considera que “En plena crisi econòmica, conseqüència en gran part de la privatització de la creació de “diners” en mans de grans corporacions globals, apostar hui per la fusió de les Caixes d’Estalvi valencianes per aconseguir una banca social valenciana de grans dimensions, és no sols un acte de patriotisme imprescindible, sinó un element estratègic clau per als futur dels valencians, del seu benestar i de la seua sobirania”.
26.7.09
Estat Valencià torna a fer una crida a la unitat valencianista en el moment de denunciar l'espoli i les xifres de la desocupació
El Secretariat Nacional d’Estat Valencià ha valorat hui les últimes dades de desocupació al País Valencià que condemnen a una situació dramàtica a 548.700 ciutadans i ciutadanes, i les ha relacionat amb dues dades fetes públiques també en els últims dies i que situen el nostre país com dels primer en la llista de pagaments d’impostos a l’Estat espanyol i l’últim de la llista en el nou sistema de finançament impulsat pel PSOE. Estat Valencià qüalifica el resultat de relacionar totes tres dades “com la conseqüència inevitable de l’espoli que patim els valencians per part de l’Estat espanyol, condemnant-nos a ser una mera colònia “por justo derecho de conquista”.
El Secretariat Nacional d’Estat Valencià alhora que denuncia esta situació, fa una crida a tot el moviment valencianista per fer front a l’agresió continuada i l’espoli, unint els esforços contra el PP i el PSOE, com a màxims exponents polítics del colonialisme espanyol, i posant-se en marxa cap a la recuperació de la sobirania dels valencians i la proclamació unilateral d’una República Valenciana sobirana, que per tant tinga en les seues mans tots els intruments necessaris per a contruir un futur lliure, just, sostenible i valencià.
Estat Valencià fa una crida a totes les persones i organitzacions del valencianisme polític per a confluir en un programa sobiranista, de regeneració democràtica i defensa dels interessos del poble treballador.
14.7.09
COMUNICAT D'ESTAT VALENCIÀ SOBRE EL NOU MODEL DE FINANÇAMENT AUTONÒMIC
El Secretariat Nacional d’Estat Valencià davant el model de finançament impulsat pel Govern espanyol, vol manifestar la ferma oposició a un model que implica un repartiment financer en què els valencians continuarem estant molt per baix de la mitjana estatal en quant a diners rebuts de l’Estat espanyol, però dels primers de la llista quant a pagar. D’això no es diu un sistema de repartiment just, ni racional, ni solidari, ni progressista, sinó la continuïtat de l’espoli al que estem sotmesos els valencians com a poble, un fet que implica greus dèficits per als serveis públics valencians i el benestar dels nostres conciutadans, d’especial incidència en els més desafavorits.
El nostre model de finançament és el d’Holanda o Dinamarca: l’Estat valencià, la sobirania, la independència, però mentre fem possible eixa situació, l’únic model assumible és el del Concert Econòmic, del que ja gaudixen bascos i navarressos. La resta és pidolar almoines.
Els valencians hem patit fins hui un model de finançament obra del PP en l’època d’Aznar, ara ens volen fer patir un nou model, el del PSOE de Zapatero, tant un com altre ens condemnen a perdre, a ser una mera colònia dels interessos espanyols i moneda de canvi del tàndem dinàstic PP-PSOE i dels seus vassalls-còmplices. La nostra conclusió és òbvia: eixa no és la partida que ens convé jugar als valencians, per tant: Bon vent i barca nova! Cap a la Sobirania Valenciana, cap a la República dels Valencians…, amb els espoliadors del PP i del PSOE, no tenim res a fer, ni res a guanyar, ni cap futur.
12.7.09
L'Assemblea Nacional d'Estat Valencià realitzada ahir i hui, 11 i 12 de Juliol, a València i Bunyol, proposa la Unitat Valencianista per al 2011
30.6.09
Estat Valencià denuncia l'espoli del barri del Cabanyal, davant el ministeri de Cultura i la vicepresidenta del Govern espanyol
Donya Ángeles González-Sinde
Ministra de Cultura del Govern espanyol
Donya Maria Teresa Fernàndez de la Vega
Vicepresidenta del Govern espanyol
En nom d’Estat Valencià volem sumar-nos a tots els ciutadans i ciutadanes valencians que exigixen des de fa anys que el barri El Cabanyal, de València, siga protegit, rehabilitat i no destruït. Es tracta del nostre patrimoni històric i cultural, però també del nostre patrimoni humà, perquè El Cabanyal és el barri mariner de la capital valenciana, com sense dubte coneixeran els membres del seu govern ni que siga per la recent exposició a Madrid de les obres pictòriques de Sorolla (no voldríem imaginar l’expressió del pintor davant les runes i les excavadores)…
Estimem, a més, que s’ha de complir la legislació vigent, i ara que el Tribunal Suprem espanyol ha dit que l’afer està en les mans del seu ministeri, per tant l’aturament del pla municipal, recolzat pel govern de la Generalitat, ambdós en mans del PP, i que preveu la destrucció del barri, pensem que és el moment que vostés es pronuncien a favor de la gent i del patrimoni del poble valencià, i en contra dels interessos dels especuladors.
És per això, que ens dirigim a vosté, per a què el seu ministeri, que es diu de Cultura i no d’Especulació, es pronuncie a favor de la conservació, la rehabilitació i la vida del barri mariner tradicional de València, El Cabanyal, i declaren que el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior del Cabanyal suposa un espoli del Patrimoni Històric, fet que permetria deturar els enderrocaments de les cases i del barri que, malgrat el pronunciament del Tribunal Suprem espanyol, el govern municipal presidit per Rita Barberà, continua impulsant, fins i tot enderrocant cases en diumenge i festes de guardar.
Molt atentament,
Joan S. Sorribes
Secretari Nacional d’Estat Valencià
29.6.09
Estat Valencià ha realitzat hui l'homenatge als Maulets en l'aniversari de la promulgació del Decret de Nueva Planta
Estat Valencià se solidaritza amb el poble d'Honduras que s'enfronta a un colp d'estat contra la presidència legítima de Zelaya
Denunciem que este colp d'estat, a més, s'inscriu en el context de la resposta imperialista del govern dels Estats Units -vertaders instigadors d'este colp d'estat, junt als interessos d'algunes multinacionals farmacèutiques- per barrar el pas als processos bolivarians i a la construcció del Socialisme del Segle XXI en els països de l'Amèrica Llatina, en maniobres d'hipocresia imperialista que van des de l'assetjament i el bloqueig a la República de Cuba, que encara dura malgrat les declacions del president nord-americà Obama, fins a la intervenció armada directa o indirecta -com en el cas de la presència i activitats dels EUA a Colómbia-, passant per les contants accions contra els pobles de Veneçuela, Nicaràgua, Eqüador o Bolívia.
Exigim l'inmediat retorn del president Zelaya a la presidència d'Hondures, el restabliment de la democràcia i el cessament de tota represió, el respecte a la legalitat democràtica i les decisions sobiranes dels pobles, així com l'inmediata paralització de les accions imperialistes dels Estats Units i de les grans corporacions multinacionals.
Vixca el Poble d'Hondures!
27.6.09
Estat Valencià ha estat en l'acte de cloenda de l'Assemblea Nacional del Bloc de Progrés Valencianista realitzada hui
Estat Valencià amb les organitzacions reivindicatives del moviment de Gais, Lesbianes i Transexuals
25.6.09
14.6.09
Estat Valencià en solidaritat amb Jon Anza, Juana Orta i Amadeu Casellas, i contra la represió política que exercix el nacionalisme espanyol
Denunciem que tots tres casos tenen en comú l'augment de la criminalització i la repressió sobre tota dissidència, sobre tota resistència, sobre les organitzacions i persones que qüestionen obertament l'agressivitat del nacionalisme espanyol i la seua oligarquia, exercit a través de l'Estat, del poderós aparell mediàtic i repressiu, dels lacais i còmplices necessaris del sistema. Tres casos que són exemples recents en els quals es pot reflectir la mateixa situació que patixen centenars d'altres homes i dones que, en diferents circumstàncies i per diferents, motivacions concretres, han gosat oposar-se als designis del poder, patint en pròpia pell la persecució i l'agressió.
Denunciem la llei de partits, la represió política creixent, l'augment de la violència feixista paral·lela i la guerra bruta, i demanem a tots els demòcrates en general, i particularment a la gent sobiranista d'esquerra que mostre la seua solidaritat i la més ferma de les actituds en defensa de les llibertats de les persones i dels pobles.
Jon, Juana, Amadeu: Llibertat!
12.6.09
Estat Valencia recolza les mobilitzacions de Salvem el Cabanyal per impedir la destrucció del patrimoni cultural i històric valencià
Estat Valencia davant la situació creada pel qüestionament que fa el Tribunal Suprem espanyol de la legalitat de la prolongació de l'Avinguda de Blasco Ibáñez, que comporta la destrució del Cabanyal i el Canyamelar per part del govern municipal del PP encapçalat per Rita Barberà, amb l'aqüiescència del govern valencià de Camps, i que situa ara la pilota en la teulada del ministeri de Cultura (és a dir, del govern espanyol de Zapatero), manifesta:
- La paralització dels plans de destrucció dels barris afectats, dels enderrocs de cases, de les actuacions contra el veïnat afectat, dels dessallotjaments i de la degradació induïda, ha de tindre caràcter d'inmediat.
- Esta destrucció afecta no sols al veïnat dels barris mariners sinó al conjunt dels valencians perquè es tracta d'un vertader pla d'espoli del patrimoni cultural i històric valencià.
- El pla de destrucció del Cabanyal i del Canyamelari són també una vertadera agresió als drets ciutadans, i un cant a la depredació i a l'especulació, un exemple desgraciat del mateix model econòmic que ens ha aconduït a l'actual crisi econòmica que fueteja el Poble Treballador Valencià.
- Fem directes responsables d'esta destrucció patrimonial o social als de la piqueta i als dels papers, al govern municipal de Rita Barberà, al govern valencià de Camps, i al govern espanyol de Zapatero, al PP i al PSOE, als qui per activa i per passiva ens volen condemnar als valencians a la desaparició fent desaparèixer els nostres referents patrimonials.
Per estes raons, entenem que són necessàries les mobilitzacions i la pressió ciutadana per aconseguir que s'ature l'actual procés de rapinya, per parar l'espoli, la degradació i la destrucció del Cabanyal i el Canyamelar, i donem ple suport a les organitzades per la plataforma Salvem el Cabanyal.
11.6.09
ESTAT VALENCIÀ suspén temporalment la col·laboració amb RVpve i ENV
València, 11 de juny de 2009
En reunió celebrada hui i en què participaven Josep Velasco (representant ENV), Víctor Baeta i Josep Algarra (representants de RV-pve) i Carme Equiza i Joan S. Sorribes (representants d’Estat Valencià) s’han produit uns fets que determinen que Estat Valencià interromp temporalment tota acció política conjunta amb RVpve i ENV.
Els fets que determinen esta interrupció del treball conjunt, ja es van donar amb anterioritat en converses entre el Secretari Nacional d’Estat Valencià, Joan S. Sorribes, i el Coordinador Nacional de RVpve, Víctor Baeta, quan este últim pretengué atorgar-se les decisions sobiranes d’Estat Valencià, al·legant que la nostra organització comptà en el seu naixement amb l’ajut de Josep Algarra i Josep Velasco, tal i com figura en l’acta i documentació fundacional de 7 de novembre de 2006 –incripció en el registre de partit de l’Estat espanyol) i que per tant la representació legal, que ostenta des de llavors el Secretari Nacional, Joan S. Sorribes, estava condicionada per este fet.
Tant a Víctor Baeta, com a la resta de les persones reunides, se’ls ha comunicat, de nou, com ja s’havia fet, que Estat Valencià és una organització sobirana, que les seues decisions corresponen únicament i exclussivament als seus militants, simpatitzants i adherits, i que, tot i reconèixer l’ajut de les persones esmentades i el nostre profund agraïment, de cap manera era acceptable que els nostres posicionaments polítics depengueren de militants d’altres organitzacions i dels seus interessos en cada moment. En la mesura que hem percebut un intent de coacció sobre Estat Valencià, hem decidit alçar-nos de la taula i deixar en suspens tota col·laboració fins que es reconduisquen estes posicions que considerem ilegítimes i profundament negatives.
Aprofitem l’ocasió per fer públic que Estat Valencià considerà que el sobiranisme republicà valencià d’esquerres necessita d’incrementar la seua capacitat de permetre la participació en una estructura formal i unitària, democràtica i participativa, que volem es genere des de l’actual coalició ENV, RVpve i Estat Valencià, incorporant-hi altres i sobretot molts independents que fins al moment ens han donat suport. En eixe sentit, Estat Valencià ha realitzat aportacions a la reflexió i al debat que fins hui no han tingut la resposta que estimem adeqüada, i per tant tot això encara és una assignatura pendent.
Ens reafirmem en les nostres posicions mantingudes fins hui, i que en el terreny ideològic i polític podeu consultar en la nostra web i, singularment, en el document de fa pocs dies sobre valoració dels resultats electorals del 7 de Juny, que clarament advoquen per un treball conjunt i positiu. I amb la mateixa fermesa, expressem que no tolerarem cap ingerència ilegítima en les decisions que només corresponen a Estat Valencià.
Finalment, el Secretariat Nacional d’Estat Valencià expressa rotundament que només són posicions d’Estat Valencià aquelles que emanen de la seua representació legítima, del Secretari Nacional i el Secretariat Nacional, així com que només ens fem responsables de les nostres pròpies decisions i d’aquelles que l’organització de manera formal adopta en conjunt amb d’altres pels seus mecanismes reglamentaris. També expressem, per esta via, que tots els membres d’Estat Valencià, a dia de hui, es donen de baixa de l’ACR Constantí Llombart, i que només l’ACR UTOPIA XXI té un acord d’adhesió amb la nostra organització.
Joan S. Sorribes
Secretari Nacional d’Estat Valencià
9.6.09
Declaració Política: Valoració dels resultats electorals de passat 7 de Juny
Valoració d’Estat Valencià dels resultats electorals del 7 de Juny al Parlament Europeu i posicionament de cara al 2011.
Reunit el Secretariat Nacional d’Estat Valencià, i com a resultat de l’Assemblea Nacional de l’organització realitzada ahir dilluns 8 de juny, fa pública la següent valoració dels resultats electorals del 7 de juny al Parlament Europeu, en tres àmbits diferents i complementaris de reflexió:
L’enfortiment de la dreta i l’ultradreta en tota la Unió Europea en un context de crisi sistèmica i augment del conflicte social ens advertix d’un perillós creixement de posicions reaccionàries i pròximes al neofeixisme en els anys vinents.
L’important creixement dels partits de la dreta i de l’ultradreta en pràcticament tota la Unió Europea, en un context de crisi generalitzada i sistèmica, ens obliga a fer una lectura primera de caire sociològic, abans de fer la reflexió política oportuna.
I esta reflexió sociològica comença per contemplar que la ciutadania europea ha expressat la seua voluntat de recuperar l’status previ a la crisi, aquell enmirallament de properitat universal i ilimitada, malgrat la realitat tossuda que advertix de la impossibilitat de mantindre el paradigma del sistema, malgrat la injustícia fonamental del mateix paradigma, i malgrat les situacions d’alarma que ja arriben a la major part dels països de la Unió i afecten una cada vegada més nombrosa proporció de població abocada a situacions de penúria, inestabilitat i exclusió social.
L’aspiració d’una part molt important dels ciutadans europeus per mirar-se i vore’s reflectits en l’oligàrquia i viure-hi al seu bressol, és una de les claus fonamentals de caràcter sociològic que explica que el vot precísament vaja a parar als qui representen amb més claredat als qui ens han aconduït a l’actual crisi: és a la dreta, als neocon, a qui es reclama que ens traga del cul de sac a què, precísament la dreta, els neocon, ens ha portat.
El pensament de què la socialdemocràcia servix per repartir guanys en època de bonança però és a l’ultraliberalisme i el conservadurisme a qui s’ha de fiar les rengles quan es tracta de crear riquesa, ha qüallat en la consciència col·lectiva dels ciutadans d’Europa, juntament amb una fugida de qüalsevol opció que implique augment de conflictivitat, com és de lògica inherent a tota societat benestant i privilegiada, o enmirallada, amb una tendència enfortida de posicions ultraproteccionistes davant els conflictes socials en forma de creixement de les opcions xenòfobes i més reaccionàries, i amb una pràctica impermeabilitat a la crítica dels aspectes més grollers de la cultura oligàrquica, com la corrupció, el despotisme, l’autoritarisme, la moralitat teista, l’homogenització cultural i de pensament, etc.
Amb independència de les motivacions i les claus de vot en cada estat membre de la Unió, en cada país de la UE, la realitat és que la conformació del Parlament Europeu seguix la mateixa rutina cap al bipartidisme (bloc conservador-liberal –hui en expansió- vs bloc socialdemòcrata –hui en retrocés-), matissada a penes per minories que no qüestionen, tret d’excepcions, les mateixes regles de la construcció europea com a integració dels poders oligàrquics establerts.
La constatació de què no es configura un bloc d’esquerra crític al sistema en l’àmbit europeu, mentre que sí que irromp amb certa força un bloc d’extrema dreta populista fonamentalment, és una clara advertència de les solucions que la majoria europea seria capaç d’acceptar i impulsar en un context d’enduriment de la situació econòmica i del conflicte social, així com del paper previssible que les institucions europees van a fer en l’àmbit global i l’aliniament que podem esperar en el futur pròxim.
L’excepció que signifiquen en certa mesura el manteniment o creixement d’algunes opcions ecologistes, sobiranistes o d’esquerra transformadora, no són hui més que excepcionalitats minoritzades molt allunyades d’una embranzida social paneuropea.
Finalment, els resultats electorals, advertixen que ni “la construcció europea”, ni “els drets socials”, ni “el paper dels pobles europeus”, ni “la crisi ecològica”, ni “el paper europeu en l’àmbit global”, estan al centre de les preocupacions dels europeus, ni tan sols la identificació de l’àmbit europeu de decisió ho està, provocant-se un creixent distanciament de la ciutadania cap a les institucions comunes de la Unió, amb grans dèficits democràtics i sense conformar un vertader projecte d’integració general, menys encara d’un procés de confederalització democràtica.
Els votants europeus, majoritàriament, han dit amb el seu vot que estan disposats a viure una etapa de dretanització i retalls de drets i llibertats bàsics, a tancar els ulls davant la realitat, de la injustícia i dels desequilibris, a canvi de retornar a un escenari d’enriquiment possible i d’enmirallament. I una àmplia majoria d’europeus s’ha abstingut de dir res, renunciant al seu dret a vot i elecció, en part per distanciament de l’europeisme “en curs” i descrèdit de les institucions europees, i en part com un “tancar els ulls” i “deixar fer” que juga a favor de la dreta neocon o liberal, de la socialdemocràcia, i al capdavall del sistema.
Les claus del vot en l’àmbit de l’Estat espanyol son la major consolidació del bipartidisme i l’unitarisme espanyolista, i la laminació de quasi tota la pluralitat ideològica, que pot desembocar en una futura reforma electoral que definitivament tanque el procés reduccionista concebut per la reinstauració borbònica del 78.
El bloc constitucionalista espanyol ha aconseguit més d’un 90% dels sufragis, plantejant estes eleccions en termes de competència estatal. La dreta ha guanyat arreu, mentre que la socialdemocràcia ha retrocedit. L’aparició d’un espai polític explicítament espanyolista, que arrapa vots descontents del PSOE (UPyD), i el manteniment d’un espai de rerabotiga del PSOE, el d’IU, cap dels dos crític amb el sistema, així com la disminució de la pluralitat de representació de les realitats nacionals no espanyoles (manteniment o retrocés dels espais de CiU, PNB, ERC…), tampoc rupturistes, són tan escassos com escassament operatius, ni per importància real ni per la voluntat dels seus representants de representar cap veu dissident amb l’status quo.
El creixement del recolzament a opcions d’ultradreta i de caràcter populista reaccionari, seguix a l’Estat espanyol la mateixa tònica que a la resta d’Europa, sols que, amb l’excepció d’UPyD, la representació política aconseguida és menor, pel fet que en gran part és el PP qui recull este segment social, per les pròpies característiques de la dreta espanyola. Tot i això, en una situació de previssible augment de la confrontació social, el creixement experimentat per estes formacions han de posar-nos totes les alertes a punt.
Molt significatiu és a l’Estat espanyol l’impermeabilitat de l’electorat davant mals endèmics del bipartidisme del Sistema, com la corrupció, alineant-se més amb la consciència expressada pels italians davant Berlusconi i allunyant-se de la consciència dels britànics davant de Brown.
D’altra banda, des dels àmbits dels sobiranismes i les esquerres crítiques, la feblesa és ben manifesta, tret del cas d’Euskadi i Nafarroa, on estes expressions polítiques sí que es corresponen a la realitat d’uns moviments socials amb forta implantació i recolzament social ampli, a la resta de les nacions de l’Estat, en no correspondre’s estes expressions rupturistes a l’embranzida de cap moviment de masses ample, queda en reductes testimonialistes i nuclis reduïts d’activistes socials dispersos i disgregats.
El rupturisme s’ha vist a més fortament afectat per la divisió en diferents candidatures (amb alguns lamentables conats de sectarisme…), així com per un model de convergència rupturista basat en la suma del caràcter sobiranista al caràcter anticapitalista, dificultant una idea de ruptura amb voluntat de màxima obertura i adhesió social, sense menystenir l’efecte d’una legislació profundament restrictiva i defitària democràticament, singularment la llei electoral i la llei de partits que, però, només es qüestionada des dels sectors expressament assenyalats per ser exclosos i criminalitzats. També sembla que cal considerar l’efecte final d’alguns fraus en urnes contra algunes candidatures rupturistes.
És important subrratllar també la davallada que han patit les forces que, tot i mantindre un dircurs nominalment rupturista, practiquen a diari la connivència amb les forces centrals del sistema (com és el cas d’ERC, del BNG…). Posats a triar, l’electorat, abans que votar la còpia, vota l’original o vota qui no amaga el seu caràcter de gestor delegat, amb falses proclames fetes per a la galeria i sovint amb la boca menuda.
L’uniformització del mapa electoral a l’Estat espanyol podria tindre una nova i definitiva volta amb una futura i pròxima reforma de la llei electoral, atés que les dues principals forces del sistema compartixen l’objectiu de laminar el principal focus de possible dissidència i conflicte, les representacions nacionals no espanyoles, i que les dues forces minoritàries estatals que les seguixen tenen molt a guanyar amb una reforma “ad hoc”.
Els resultats en el País Valencià manifesten la impossibilitat d’un tercer espai en competència amb la columna vertebral política del Sistema, el PP-PSOE, i un comportament electoral dels valencians com una societat benestant, integrada i amb una profunda aspiració a recuperar la dinàmica pre-crisi.
El comportament electoral dels valencians ha sigut probablement més europeu que mai. El d’un europeisme panxacontent i desitjós de tornar a la senda de l’enmirallament, capaç de perdonar-ho tot a canvi d’obtindre les molletes de l’oligarquia i una certa dosi d’orgull, de tancar els ulls davant la realitat d’una situació que afecta greument una quarta part dels ciutadans valencians i amb menys intensitat tot el país.
La inmunitat del PP valencià a tot desgast i a tota repercusió d’escàndols i situacions més que dubtoses, va en paral·lel a la inoperància de la pressumpta oposició del PSOE valencià. El PP, posat a punt i dirigit per l’estratega Blasco, té anys de victòries garantits, vestint-se com fa de “valencianisme possible”, front al govern espanyol de Zapatero, mentre el PSOE té per tota perspectiva de futur “el pas del temps” que, més tard que d’hora, capgirarà algun dia les tornes al Parlament Valencià i, per tant, al Govern Valencià, fent que alguna cosa canvie per a què tot continue igual.
Tots dos partits ben tranquils, amb més d’un 90% dels vots i in crescendo, perquè al seu voltant només hi ha forces en el llindar de l’extraparlamentarisme de cara al 2011 i incapaces d’establir aliances estratègiques entre si i respectar i afavorir les complicitats i col·laboracions imprescindibles (cosa que necessàriament implica deixar a un costat qualsevol idea de convertir-se en “casa comuna”, fagocitar i fer desaparèixer l’aliat o aliable, o convertir-se en l’expressió genuïna i única…) per a què la pluralitat siga una suma. Front a l’evidència que el PP i el PSOE són la cara i la creu de la mateixa moneda, els tercers en discòrdia s’entossudixen en ser el “canto”, en lloc de denunciar este joc i les seues regles, però les monedes ràrament cauen de cantó…
El manteniment electoral de la IU valenciana i del BLOC, amb pèrdua de recolzament i resultats ben magres no obstant tots dos, no amaga el fet que una opció sense presència social al País Valencia, com UPyD, haja estat capaç de convertir-se en tercera força política, sense ni arrugar-se el melic.
A partir d’ahí, la resta del planter polític valencià és purament residual o testimonial, segons els casos, sense voluntat pejorativa, i per il·lustrar-ho amb dos possibles camins de poc recorregut tenim dos exemples, a un costat, una U.V. que, quedant-se sola en el seu terreny polític tradicional és incapaç de reprendre el vol valent-se del seu historial, i a l’altre costat, una ERC-PV que malgrat una campanya electoral milionària també és incapaç de mantindre ni els seus minsos resultats electorals anteriors.
I com en l’àmbit estatal i europeu, el creixement de vot feixista o populista d’extrema dreta, tot i la seua minorització, és un factor a tindre en compte en una situació general de previssible augment de la conflictivitat social.
Sense entrar a analitzar els detalls dels fets, ni esgotar la seua enumeració, i els diferents arguments (que cadascú en casa seua faça les reflexions que li pertoquen…), és un fet que la possibilitat real de constituir-se en un tercer espai només recau en un interés extern a eixa tercera força, és a dir en l’interés del primer o del segon espai de mantindre un cartutx en la recàmera, situació que en una correlació de forces, en un mapa polític com el valencià, no es dóna.
El pròxim Parlament Valencià, en 2011, serà només PP-PSOE, sinó es posen els instruments, les polítiques i les actituds adeqüades, en clau de ruptura, de forma inmediata i com una línia estratègica de llarg abast.
Assumir les regles del joc que imposa el bipartidime constitucionalista espanyol al País Valencià conduix directament a la desaparició o a la dependència sine die, a la fagocitació pel Sistema, i esta constatació és la mateixa tant si considerem l’eix valencianisme-espanyolisme, com si considerem l’eix social esquerra-dreta, com si considerem l’eix polític gestió reformista-ruptura.
Estat Valencià valora els resultats electorals de la coalició RSE com molt humilment positius en el context de la campanya de criminalització que ha impedit la presentació de llistes, al temps que és conscient de la profunda debilitat del sobiranisme valencià, del valencianisme polític i de l’esquerra transformadora i rupturista en conjunt.
Estat Valencià ha participat en les últimes eleccions europees de la política decidida pel conjunt de la coalició Repúbliques Sobiranes a Europa (RSE). Davant la impossibilitat de presentar llista per les raons que ja en el seu dia vàrem fer públiques i denunciàrem, RSE prengué la decisió de provocar el vot nul, demanant que es votara amb paperetes amb la inscripció Per la República Valenciana. Descartàrem, així, la possibilitat de recolzar des de fora altres llistes, ja que consideràrem que cap de les que es presentaven, per diferents raons, podien recollir les nostres aspiracions i obrir una escletxa sobiranista per als valencians.
Els resultats del vot nul han doblat els de les anteriors eleccions europees, amb unes xifres semblants de participació, amb 12.477 vots al País Valencià. També els vots en blanc han doblat la seua importància en estes eleccions. Constatem que eixa tendència de doblar els vots nuls i els vots en blanc s’ha donat només en aquelles circumscripcions en què hi ha hagut forces que explícitament demanaven este sentit del vot, i no en la resta de circumscripcions com queda clar en la mitjana estatal, en què fins i tot s’ha produït una reducció del vot nul respecte les anteriors eleccions. També hem constatat en l’àmbit valencià una correlació per municipis i comarques entre l’augment del vot nul i allà on en al Parlament espanyol obtinguérem millors resultats en les passades eleccions, singularment a les grans ciutats i a les poblacions en la línia de l’Autovia del Mediterrani, on els nostres escassos mitjans ens possibiliten de fer una mínima campanya de propaganda política.
Per això considerem que una part considerable de l’increment d’una a una altra data electoral de vots nuls (és a dir, al voltant dels 6.000 vots) són imputables a ENV, RVpve i Estat Valencià, que han sigut les úniques forces polítiques valencianes que proposàvem este vot. Uns resultats, en tot cas, molt modestos i allunyats del que voldríem i necessita el sobiranisme valencià republicà i d’esquerres.
Som conscients que hem compartit vot, en esta ocasió, amb diferents posicionaments de “càstig” i de “cabreig”, compartits també amb el “vot en blanc”, que al capdavall són significatives denúncies electorals, que en diferents mesures entenem i compartim sovint, i a les quals hem volgut donar un contingut reivindicatiu sobiranista: Per la República Valenciana, quan la legalitat espanyola vigent ens impossibilità presentar candidatura.
Això implica una lectura molt humilment possitiva dels resultats obtinguts, perquè significa en tot cas multiplicar els resultats obtinguts per la coalició republicana sobiranista valenciana en les últimes eleccions al Parlament espanyol, i al mateix temps la plena consciència de la debilitat del sobiranisme valencià republica i d’esquerres, que no podem separar de la debilitat del conjunt del valencianisme polític, d’una banda, i del conjunt de l’esquerra rupturista i transformadora, d’una altra banda.
A dos anys fins les eleccions al Parlament Valencià en 2011.
Després de les últimes eleccions al Parlament Valencià, Estat Valencià es fixà un calendari de reflexió i de pressa de decisions que contemplava dos etapes, la primera s’iniciava aleshores, i incloïa les eleccions següents al Parlament espanyol, on concurrírem en la coalició Per la República Valenciana, i les passades eleccions al Parlament europeu, on vam presentar-nos dins la coalició Repúbliques Sobiranes a Europa, sense poder presentar llista. La segona etapa d’este calendari començà a les 22:00 del passat 7 de juny i acabarà quan tinga’m els resultats del pròxim Parlament Valencià, de no haver anticipacions, en 2011.
En esta nova etapa, Estat Valencià concretarà la seua acció política a través dels següents punts que conformen la línia que anomenem “Tirar la ratlla” i que té en la voluntat de Ruptura Democràtica el seu eix central d’actuació:
- Reafirmem la voluntat de mantindre i eixamplar la coalició RSE i presentar candidatura dels sobiranistes en 2014 al Parlament europeu. Igualment creguem que hauria de poder materialitzar-se un acord semblant de cara a les pròximes eleccions al Parlament espanyol.
- Reafirmem la voluntat d'augmentar la capacitat de coordinació i col·laboració amb sobiranistes i rupturistes d’arreu de l’Estat espanyol, sense més condicions que el mutu respecte als projectes polítics i adscripcions nacionals propis de cadascú, i el respecte a la Sobirania Valenciana.
- Reafirmem la voluntat de mantindre i consolidar el treball conjunt amb ENV i RVpve, mitjançant la coalició Per la República Valenciana, i vertebrar i organitzar el sobiranisme valencià republicà d’esquerres, en concret, i el sobiranisme polític valencià, de forma general. Reafirmen la nostra crida a tots els sobiranistes valencians a organitzar-se i crear marcs estables de treball i acció política, amb independència del partit polític en què militen o que tinguen condició d’independents.
- Reafirmem la voluntat d’establir col·laboració amb el conjunt del valencianisme polític, d’una banda, i amb tota l’esquerra rupturista valenciana, d’una altra banda, amb una sola condició: la Sobirania Valenciana és l’objectiu i el punt primer de l’agenda política o full de ruta.
- Reafirmem la nostra opció per augmentar i consolidar la col·laboració estable amb el sindicalisme combatiu, els moviments socials populars i les organitzacions amb que participem conjuntament i activament en les reivindicacions i treball de base en contra del capitalisme, a favor del Poble Treballador valencià i de la República Valenciana.
- De cara a les cites electorals previstes per a 2011, o anticipades en el seu cas, reafirmem la nostra voluntat de presentar candidatures municipals, així com al Parlament Valencià. La única condició que posem per establir llistes electorals al Parlament Valencià és que la Sobirania del Poble Valencià, i per tant la Ruptura Democràtica, estiga en el primer punt del full de ruta.
- Reafirmem la nostra ferma oposició a la legislació vigent en materia electoral, tant en l’àmbit valencià com en els àmbits estatal espanyol i europeu, i a la llei de partits que criminalitza tota dissidència.
- Reafirmem la nostra oposició a les regles de joc imposades, a la Constitució espanyola del 78, i la nostra convicció que dins d’estes regles de joc no hi ha futur valencià democràtic possible, per la qual cosa el nostre objectiu és omplir el Parlament Valencià de sobiranistes que declaren de forma unilateral la Sobirania Valenciana i enceten un procés constituent valencià que acabe amb la promulgació d’una Constitució i d’una Republica Valenciana lliure i sobirana.
- Reafirmem la nostra posició de barrar el pas a qualsevol col·laboració, activa o passiva, amb el PP i el PSOE, a qui fem responsables primers i directes en l’àmbit polític de l’status quo que ens proposem transformar. Igualment, reafirmem la nostra posició d’excloure de la nostra acció política la col·laboració amb qüalsevol que s’opose a la Sobirania dels valencians o que adopte posicionaments o actue de forma lessiva per al valencianisme polític.
València, 9 de Juny de 2009
Estat Valencià i l'ACR UTOPIA XXI va realitzar el passat cap de setmana la seua I Escola d'Estiu de Formació
3.6.09
31.5.09
La coalició REPÚBLIQUES SOBIRANES A EUROPA (RSE) demana als sobiranistes que emeten vot nul a les Europees

28.5.09
Estat Valencià saluda els sobiranistes aragonesos, catalans i valencians, i reafirma el seu compromís amb la coalició REPÚBLIQUES SOBIRANES A EUROPA
Primer - Denunciar la difamatòria campanya contra la coalició RSE realitzada pels aparells de l'Estat a través de falses imputacions publicades a través de mitjans comunicació espanyols.
Segon - Reafirmar el nostre compromís de continuïtat i d'eixamplament de la coalició REPÚBLIQUES SOBIRANES A EUROPA.
Tercer - Lamentar que en les pròximes eleccions al Parlament Europeu els sobiranistes aragonesos, catalans i valencians no puguen donar suport amb el seu vot a la sobirania i les repúbliques dels seus respectius països, i reafirmar el nostre compromís de continuar lluitant per estos objectius, junt a la nostra solidaritat amb tots els sobiranistes de la resta dels pobles oprimits sota el jou del neocolonialisme espanyol.
Reproduïm les paraules del Secretari Nacional d'Estat Valencià, Joan S. Sorribes, dirigides als companys de la coalició RSE:
"Una forta abraçada als companys aragonesos i catalans de la coalició REPÚBLIQUES SOBIRANES A EUROPA i, sobretot, una salutació a ots els sobiranistes aragonesos, que com els catalans i els valencians, en les pròximes eleccions al Parlament Europeu no podran votar per les Sobiranies i les Repúbliques d'Aragó, de Catalunya i del País Valencià. I no ho podran fer de manera efectiva perquè l'Estat espanyol ha tornat a usar els seus més bruts instruments, amb una campanya de difamació contra nosaltres que, juntament, a la molt restrictiva llei electoral espanyola, ens han impedit presentar la nostra candidatura. Estat Valencià hui torna a manifestar el seu compromís amb la legítima aspiració d'aragonesos, catalans i valencians per conquistar de nou les seues sobiranies i constituir-se en repúbliques sobiranes en una Europa lliure, un compromís solidari també amb la legítima aspiració de la resta dels pobles de l'Estat espanyol per conquistar les seues respectives sobiranies front al neocolonialisme espanyol, i per tant un compromís de continuitat i d'examplament de la coalició REPÚBLIQUES SOBIRANES A EUROPA".
24.5.09
Vídeo del II Tren Republicà i de la manifestació republicana a Castelló de passat 16 de Maig

Este vídeo ha estat realitzat pels companys del PCPE-PV i cedit a la Coordinadora del País Valencià per la República. Gràcies.
23.5.09
Estat Valencià exigix la regeneració democràtica republicana contra la corrupció del sistema dinàstic encapçalat pel PP i el PSOE
