El Secretariat Nacional d’Estat Valencià manifesta davant la decisió del Govern espanyol d’augmentar en un 1,5% el Salari Mínim Interprofessional (SMI), que se situa així en 633,3 euros mensuals, la nostra profunda indignació. Especialment en uns moments de crisi econòmica i social, que afecta milions de treballadors i treballadores i signficativament aquells sotmesos a desocupació o precarització, una pujada tan absolutament indigna, comporta una condemna segura a la pobresa i un abocament a l’exclusió de sectors molt importants del nostre poble (recordem que la xifra de desocupació al País Valencià voreja ja el 25% real i la xifra de població “pobra” supera àmpliament el milió i mig de valencians i valencianes). La nostra indignació és màxima considerant la pujada d’un sol 1% en les pensions, també acordat pel Govern espanyol, una pujada també vergonyant.
El regal de Nadal que ens ha fet el Govern del PSOE no és de rebut, i se sumen a un llarg reguitzell de mesures antipopulars, al mateix temps que s’han pres altres afavorint la banca i les grans empreses que en 2009 han vist augment en prop d’un 30% els seus beneficis: els qui han causat la crisi fent-se més i més rics, mentre els qui no l’hem provocada patim els seus efectes i paguem els plats trencats d’un sistema infamant i miserable.
Estat Valencià reclama per al Poble Valencià la recuperació de la Sobirania Nacional Valenciana, la constitució d’una República Valenciana i per tant el control de tots els instruments polítics, econòmics i socials que ens permeten als valencians bastir una societat més justa, més lliure i totalment nostra.
Estat Valencià exigix que el SMI des de ja se fixe en un 50% del PIB per càpita (en 2009, 1.440 euros mensuals), i que el llindar de la pobresa es considere en el 37,5% del PIB per càpita (en 2.009, 1.080 euros mensuals) i que esta siga la quantitat mínima que es cobre per pensió, prestació o subsidi. L’adopció d’estes mesures esmentades les demanem des de ja i de forma provissional fins la instauració i generalització d’un sistema de Renda Bàsica (universal i incondicionada) que substituisca les actuals cobertures socials i una part del concepte salarial, i funcione en paral·lel a un mercat laboral profundament transformat en un sentit social i sostenible, amb control democràtic de la societat.
Finalment, Estat Valencià subrratlla la necessitat d’auto-organització del Poble Treballador Valencià i de donar una resposta clara i contundent a l’allau de mesures de misèria amb les que ens condemnen els partits dels sistema (el PP i el PSOE), una resposta que no pot ser altra que una Vaga General concebuda com un punt d’inflexió i de ruptura democràtica.
Vixca el Poble Treballador Valencià!
Vixca València Lliure!
El regal de Nadal que ens ha fet el Govern del PSOE no és de rebut, i se sumen a un llarg reguitzell de mesures antipopulars, al mateix temps que s’han pres altres afavorint la banca i les grans empreses que en 2009 han vist augment en prop d’un 30% els seus beneficis: els qui han causat la crisi fent-se més i més rics, mentre els qui no l’hem provocada patim els seus efectes i paguem els plats trencats d’un sistema infamant i miserable.
Estat Valencià reclama per al Poble Valencià la recuperació de la Sobirania Nacional Valenciana, la constitució d’una República Valenciana i per tant el control de tots els instruments polítics, econòmics i socials que ens permeten als valencians bastir una societat més justa, més lliure i totalment nostra.
Estat Valencià exigix que el SMI des de ja se fixe en un 50% del PIB per càpita (en 2009, 1.440 euros mensuals), i que el llindar de la pobresa es considere en el 37,5% del PIB per càpita (en 2.009, 1.080 euros mensuals) i que esta siga la quantitat mínima que es cobre per pensió, prestació o subsidi. L’adopció d’estes mesures esmentades les demanem des de ja i de forma provissional fins la instauració i generalització d’un sistema de Renda Bàsica (universal i incondicionada) que substituisca les actuals cobertures socials i una part del concepte salarial, i funcione en paral·lel a un mercat laboral profundament transformat en un sentit social i sostenible, amb control democràtic de la societat.
Finalment, Estat Valencià subrratlla la necessitat d’auto-organització del Poble Treballador Valencià i de donar una resposta clara i contundent a l’allau de mesures de misèria amb les que ens condemnen els partits dels sistema (el PP i el PSOE), una resposta que no pot ser altra que una Vaga General concebuda com un punt d’inflexió i de ruptura democràtica.
Vixca el Poble Treballador Valencià!
Vixca València Lliure!
