29.6.07

Intervenció d'Estat Valencià a l'Acte Sobiranista de 29 de Juny de 2007 a València

Amics i amigues:

Este homenatge als Maulets davant de l’humil monument que els honora a València, no és només això, un recordatori de la seua gesta heroica, de la seua resistència fa ja tres segles a que els valencians deixarem d’existir com a poble lliure per la força de les armes dels Borbons.
Amb la guerra, amb el terror, amb la matança de prop d’un 10% de la població valenciana de l’època que va ser passada per les armes, amb el desterrament de valencians cap a tota Europa, amb la imposició del Decreto de Nueva Planta que “por justo derecho de conquista” anul·lava els nostres Furs i la nostra Sobirania com a poble, amb la prohibició d’usar la nostra pròpia llengua, és com es construí esta Espanya de hui… Els maulets quan defensaven el país, defensaven els drets i els interessos del poble pla: hi havia maulets perquè hi havia hagut milers de revoltats en les Germanies anteriors.
Tres cents anys després, patim encara aquell Decreto de Nueva Planta, reeditat en forma de Constitució espanyola, una constitució que és el llegat d’una guerra i d’una dictadura militar i feixista que durà 40 anys…, novament amb la força, amb el terror, amb l’aniquilació, amb l’anul·lació i la prohibició, se’ns va imposar la realitat d’esta monarquia que és l’herència que ens deixà Franco i el seu Movimiento Nacional.
Tres cents anys després, no han aconseguit ni anul·lar-nos, ni desfer-nos com a poble, ni que oblidàrem què som: valencians.
Este homenatge no és solament un recordatori, és i ha de ser un compromís, el de recuperar la nostra plena Sobirania Política per a ser un poble lliure entre els pobles lliures. Hui com ahir som i serem maulets perquè som i serem agermanats, gent del poble pla: “Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs per a sempre poble…”
Visca el País Valencia!
Valencians, Sobirania!

16.6.07

ESTAT VALENCIÀ demana el rebuig públic a la Carta Pastoral de l’Arquebisbe de València

Davant de la intromissió de l’arquebisbe de València, Garcia-Gascón, en temes clarament civils, Estat Valencia demana als creients que exigisquen respecte als assumptes civills per part de l’Església Catòlica i als no creients que expressen el seu rebuig mitjançant l’apostasia. Estat Valencià li recorda a Garcia-Gascón que una democràcia es basa en el laicisme de les institucions, en la separació de l’Església i de l’Estat i que la seua Carta Pastoral no pot interpretar-se d’una altra manera que com una afirmació de la “Sagrada unidad de la Patria (española)” al més pur estil de la ultradreta. Estat Valencià demana que els valencians expressem el nostre rebuig a la intromissió de l’Arquebisbe de València de les formes reclamades més amunt, així com cridant respectuosament per expressar la nostra opinió al respecte a la Seu de l’Arquebisbat (Arquebisbat de Valencia, carrer del Palau, 2. 46003-Valencia - Telèfon 963 82 97 00 )

Declaració d’Apostàsia:

Model de Declaració d’Apostàsia

Arquebisbat de València

Arquebisbe Agustín García-Gascón

Carrer del Palau, 2
46003 València
Telèfon 963 82 97 00
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Declaració Apostasia

A l’atenció del Bisbe Sr.:
Titular de la diòcesi de:
Jo, En/Na: _______________________________________________________
Amb DNI nº _____________________, major d’edat i resident en la població de ___________________________, en la que segons em consta vaig ser batejat/da el dia _________________a la parròquia de:____________________________ pertanyent a la diòcesi indicada, actuant en nom i interès propi i en ple ús de la meua lliure i espontània voluntat,

MANIFESTE:

1. Que vaig ser batejat/da en la fe catòlica com a conseqüència d’una decisió presa per altres persones sense disposar de llibertat ni de consciència suficients per a emetre un judici al respecte, ja que les meves conviccions filosófiques, no es corresponen, a hores d’ara, amb les d’aquelles persones que, de bona fe, varem considerar llavors que havien de batejar-me.

2. Qué després d’haver-ne meditat durant el temps suficient, he observat com l’Església catòlica comdemna les relacions prematrimonials, els mitjans anticonceptius i, sobretot, amb la seva comdemna de l’ús del preservatiu, contribueix a expandir la pandemia de la Sida.

3. Que no solament no condemna la pena de mort ni la guerra, sinó que, al llarg de la seva història les ha beneït i finançat.

4. Que amb la seva postura discriminatòria vers les dones, les persones transsexuals, els gais i les lesbianes, fa que augmentin les agressions i discriminacions, esdevenint un agent social instigador de la violència vers aquests col·lectius.

5.- Que l’Església Catòlica manté encara avui una intolerable voluntat d’exercir poder polític mitjanánt la intromissió en assumptes civils que només pertanyen a l’esfera de la voluntat política dels ciutdans en les societats democrátiques.

6.- Que, a més, manté, la dualitat de ser no sols una creença religiosa, tan respectable com particular de cada creient, sinó un vertader Estat, el Vaticà, que té com a forma de govern una dictadura teocràtica, absolutament incomptible amb els valors de la democràcia i dels drets humans i ciutadans reconeguts per la comunitat internacional.

7. I per tant, com que la fidelitat de la pròpia consciència és un dret constitucional inalterable reconegut per la legislació mitjançant l’article 16 de la Constitució espanyola, a la qual, cap entitat privada o pública pot oposar-se, rebutjant a la fe catòlica, em considero incurs en apostasia tal com la defineix el cànon 751 del Codi del dret canònic, motius pels quals,

SOL·LICITE:

Em siga reconeguda per l’Església la condició d’apòstata, deixant de considerar-me catòlic/a a tots els efectes - fins i tot els estadístics - incloent-hi, si fóra necessari, l’oportuna anotació d’apostasia en el Llibre de Baptismes i qualsevol altre registre eclesiàstic, i que per aquesta declaració expresse, fent ús del legítim dret a disposar lliurement del les conviccions morals, ètiques i religioses.

A ____________________________, a ___ de ___________de 200 _.

Signatura:

12.6.07

Declaració conjunta Estat Valencià-Esquerra Nacionalista Valenciana després de les eleccions del 28M

Reunits hui a València el Comité Executiu Nacional d’Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) i el Secretariat Nacional d’Estat Valencià,

MANIFESTEM:

Que més enllà de les valoracions partidistes, tan legítimes com insuficients, els resultats electorals de les passades eleccions al Parlament Valencià i de les municipals fan evident la derrota del conjunt de l’esquerra i del valencianisme en el nostre país, mostren clarament les insuficiències de les organitzacions polítiques tradicionals per a vertebrar un moviment social majoritari pel canvi i l’allunyament d’estes, sovint convertides en meres burocràcies il·lustrades, de la ciutadania i de les organitzacions socials.

Que el PP i el PSOE al País Valencià són la cara i la creu d’un mateix projecte tant pel que fa a la vessant nacional com pel que fa a la vessant social: són més i el mateix d’un nacionalisme espanyol excloent, espoliador i genocida: són més i el mateix d’un model social lliberticida, de rapinya, depredació i explotació.

Que EUPV apareix com un apèndix del PSOE i el BNV, amb la seua direcció i bona part dels regidors, com una formació de centre a l’estil de CDC. La seua aliança de conveniència en el Compromís no ha mobilitzat els seus antics electors que bé han votat directament al PSOE o s’han abstingut, però no obstant ha servit perquè la formació espanyola d’esquerres no desapareguera del parlament i perquè la formació valenciana de centre tornara a entrar després de 20 anys.

Que una proposta d’esquerres i valenciana no s’ha presentat en estes darreres eleccions, fet que ENV anava coaligat amb ONV; ERPV apareix encara, a hores d’ara, més com una proposta catalana que valenciana; i els comunistes del PCPE no han assolit la sobirania com a valencians.

Que després de l’aclaparadora victòria de la dreta espanyola i lluny de tornar a reeditar unions de compromís i de fomentar el vot útil, que ens proposa un ‘Adéu PP’ i un ‘Hola PSOE’, ENV i EV ens marquem com a objectiu treballar per articular una proposta valenciana d’esquerres, sobiranista i republicana per al futur.

Tant ENV com Estat Valencià ens RATIFIQUEM en:

La nostra voluntat d’assolir la plena sobirania i independència del País Valencià i la seua plasmació legal mitjançant l’aprovació d’una Constitució Valenciana sobirana i la constitució d’una República Valenciana integrada en una Unió Confederal Europea. La nostra voluntat de fer possible que els valencians lliurement puguem decidir en cada moment els lligams a mantindre amb la resta dels pobles.

La nostra voluntad d’avançar cap a una societat plenament democràtica, socialista, sostenible, equilibrada, de ciutadans i ciutadanes lliures i iguals.
La nostra voluntad i disposició per a contribuir, amb la resta de ciutadans i ciutadanes valencianistes i d’esquerres, amb totes les seues organitzacions politiques, socials i civils, a la reflexió i l’acció cap a l’organització d’una veritable i majoritària esquerra valenciana.

Per tot això, Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) i Estat Valencià,

ACORDEM:

- Coordinar la nostra acció política.

- Continuar impulsant el moviment republicà i sobiranista al País Valencià, mitjançant la Plataforma Republicana Sobirania Valenciana i la resta d’organismes republicans.

- Contribuir de forma conjunta a l’eixamplament d’un ampli moviment republicà de base, d’una nova ètica republicana, que tinga als moviment socials i reivindicatius com a protagonistes principals.

- Iniciar de forma conjunta un seguit de contactes amb la resta de forces polítiques valencianistes d’esquerres per ampliar la col·laboració i contribuir a la constitució d’una vertadera esquerra valenciana.

- Fer una crida a tots els valencianistes d’esquerra, militen o no en partits polítics, a donar un pas endavant decidit, i iniciar tots plegats un camí d’unitat i alternativa al PP i al PSOE.

 

1.6.07

Joan S. Sorribes, d’Estat Valencià: “No és l’hora de llepar-se les ferides, sinó de construir alternatives…

"No és hora de llepar-se les ferides, sinó de contruir alternatives..., El Compromís pel País Valencià ha de ser estable i eficaç, i ha de convertir-se en el referent d'una alternativa de govern al PP i al PSOE, començant per obrir-se a tots els qui estan interessats en un futur valencià i de progrés..."

La dreta ha obtingut una victòria sense precedents al País Valencià. Com interpretes els resultats del passat 28M?

- La democràcia representativa és això, en gran part, uns resultats. No és l’hora de llepar-se les ferides, sinó de construir alternatives. La pujada importantíssima dels vots al Partit Popular i la igualment important davallada dels vots al PSOE ens parla clarament d’una porció d’electors perfectament intercambiables entre estes dues forces polítques, tant pel que fa a la vessant social com pel que fa a la vessant nacional. La majoria social valenciana percep el PP i el PSOE com les dos parts d’un mateix projecte social i nacional, en clau de centre i d’espanyolitat. Hui eixe sector intercambiable ha optat pel PP com demà pot fer-ho pel PSOE, sense que això canvie significatívament el sentit de l’adscripció al model que tots dos proposen. El PSOE, a més, ha comés l’error de basar la seua campanya en un discurs negatiu, catastrofista, respecte als símbols de la gestió de la dreta en els últims anys. La ciutadania ha dit que li agrada la Copa d’Amèrica, la Ciutat de les Ciències, el nou camp del València CF… i no ha mostrar una greu preocupació sobre el cost d’este model de rapinya i corrupció.
- S’imposa una reflexió entre els socialistes valencians…
- Ja l’han anunciada i no en faran cap altra: el PSOE valencià accentuarà el seu discurs en clau espanyola, tot mirant les pròximes eleccions al Parlament espanyol, i serà dirigit encara amb més contundència des de Madrid. Els valencianistes d’esquerra que hi poden haver dins del PSOE valencià haurien de reflexionar sobre el paper de comparsa que els pertoca i la nul·litat del transversalisme…, per cert, la mateixa reflexió que haurien de fer, i no faran tampoc, és clar, els que es proclamen valencianistes dins del PP…
- I els resultats del Compromís pel País Valencià?
- L’opció del Compromís ha sigut insuficient per acostar el vot sociològic del valencianisme d’esquerres a un canvi alternatiu institucional, tot i que ha servit per a trencar el bipartidisme que tant PP com PSOE volen imposar en el mapa polític valencià. Que ningún s’enganye, però, sense el Compromís, sense el pacte EUPV-BLOC, hui al Parlament Valencià només hi hauria PP i PSOE, exactament el que ha passat a l’Ajuntament de València.
- Ha sigut el fracàs del Compromís, doncs?
- No. De cap manera. El Compromís era i és hui una necessitat. Amb els resultats en la mà, sobretot els municipals, amb més de 500 regidors, i el grup parlamentari, l’esquerra valencianista ha salvat els mobles. Tot i això, tant a EUPV com al BLOC se’ls imposa una reflexió, la de l’error comés de no traslladar el Compromís al conjunt dels municipis…, prenent com exemples principals València i Castelló, en un cas amb l’eixida d’EUPV del consistori de la capital i en un altre cas amb la baixada a un sol regidor del BLOC a l’Ajuntament de la Plana, queda clar l’error comés.
- Altres claus?
- La desafecció d’una part dels ciutadans respecte al sistema en si, tot i ser important, queda lluny d’altres societats, però la campanya no ha aconseguit mobilitzar l’abtencionisme d’esquerres i valencianista, això és evident. L’esquerra i el valencianisme haurien de mirar-se molt profundament esta realitat, així com la que se’n deriva de l’emigració íntegrada al país des de la identitat espanyola i no des de la valenciana. D’altra banda, els resultats obtinguts per Unió Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià-ERC, Units per València (ONV i ENV), el PCPE i d’altres formacions menors de caràcter local sobretot, no poder ser més clars i les reflexions que els imposa a cadascú la realitat valenciana no poden ser més òbvies. El seu lloc es el Compromís o no tenen lloc…
- I ara què?
El País no ha canviat en dos dies; és el mateix país el del 27 que el del 29 de maig. Un país que té unes necessitats històriques i un país que percep la realitat sense fer massa consideracions sobre el cost d’este model de desenvolupament que impulsa el PP, però també el PSOE. Este país no està perdut, ni els resultats electorals del 28M son un punt d’inflexió d’irrecuperabilitat de l’esquerra i del valencianisme, no hi ha lloc per a discursos catastrofistes. No estem pitjor, tot plegat, hui que el 27, i probablement estem en millors condicions i en millor disposició. Al Compromís cal demanar-li això, compromís. Cal exigir d’EUPV i del BLOC que donen un pas més endavant, en primer lloc convertint en estable, eficaç i referent d’una alternativa de govern al Compromís pel País Valencià, i que s’òbriga a la resta de forces, entitats i persones que estan, que estem, per un futur de progrés i valencianitat per al País. No podem esperar res del PSOE, i òbviament res esperem del PP. De forma molt clara: no s’ha de cedir cap parcel·la de poder municipal al PP, ni tan sols per raons locals legítimes. Cal construir una esquerra valenciana, com cal construir una socialdemocràcia valenciana, com cal construir un centre valencianista… Tant de bo que entre tots puguem fer-ho prompte, fer-ho de forma clara i no arribar en l’últim moment i de mala manera. Les eleccions espanyoles de l’any que ve haurien de ser el moment en què es puga presentar a Madrid un potent grup parlamentari valencià i de progrés, que anuncie una alternativa de govern al PP com al PSOE valencians en la Generalitat Valenciana.