Davant la celebració del Fòrum Social Mondial a Belem (Brasil) i com a ampliació del document signat amb ENV i RV-pve ("Per la República Valenciana en una República Global": document estratègic dels sobiranistes valencians),
Davant la crisi econòmica que condemna a la misèria i marginació al poble treballador valencià i de tot el planeta,
Estat Valencià, constata:
1.- No estem davant d’un mera crisi financera, cojuntural i temporal. Estem inmersos en una crisi sistèmica, que té el seu origen més profund en la depredació dels recursos naturals de la Terra i la destrucció massiva dels ecosistemes (amb el final del cicle del petroli i l’escalfament global com a singularitats històriques), en un ordre social i econòmic d’injustícia social, explotació i rapinya (en benefici exclussiu d’una elit dominant internacional que, fonamentalment, controla els fluxes de capital i coneixement), en un orde polític global basat en l’Imperialisme encapçalat pels EUA i els seus vassalls-còmplices i la devaluació i banalització de la democràcia (segrestant les més importants decisions per portar-les a institucions no elegides ni controlades pels ciutadans, i excloent dels mínims de desenvolupament i progrés àmplies capes de població i de territoris arreu del món), i finalment amb la imposició d’una cultura i pensament profundament reaccionaris amb l’objetiu de controlar la població i paralitzar qualsevol crítica i revolta.
2.- El sistema en el què s’ha instaurat la present crisi no és, de cap manera, reformable. No hi ha solució dins del sistema. No es tracta de buscar reformes, sinó de reformular profundament la convivència global i les societats i construir un nou model econòmic, social, polític i cultural que faça possible la supervivència de la Humanitat i dels pobles, una construcció social que ha de basar-se en un nou paradigma fonamentat en l’ampliació de la democràcia, la primacia d’allò públic, la justícia social, el decreixement i la sostenibilitat, la socialització dels recursos naturals i dels béns socials primaris, la llibertat i la solidaritat.
3.- Amb independència d’això, en l’actual moment és urgent arbritar mesures que impedisquen que els afectes de la crisi recaiguen en el poble treballador, amplien la capacitat de resposta popular i inicien el camí cap a la construcció del nou paradigma. Estes mesures han d’avançar en tres línies fonamentals:
a) Les sobiranies econòmiques: un model energètic no dependent, sostenible, no centralitzat i basat en les energies renovables; un model alimentari basat en la preminència de la producció local i ecològica; un model industrial propi i sostenible; l’ampliació i universalització dels serveis públics; avançar cap a una societat del coneixement, amb prevalència dels interessos socials i el bé públic; un model financer basat en la banca pública, la imposició d’una taxa universal sobre les transaccions financeres i l’eliminació dels paradisos fiscals; l’enfortiment de l’economia comunitària i cooperativa; la socialització dels recursos naturals i dels béns socials bàsics (la terra, l’aigua, l’aire, el medi natural, la creació de capital i la força de treball…)…
b) L’extensió i aprofundiment de la democràcia: el control de la societat ha d’arribar a l’economia i ha de ser ampliat en l’àmbit polític amb una profunda convicció regeneracionista i basada en els valors del republicanisme, els ciutadans s’han de situar al centre de tota l’acció política i social; l’implantació d’una renda bàsica ciutadana ha de garantir la plena capacitat personal dels ciutadans i el ple exercici lliure dels seus drets; la construcció social basada en criteris de solidaritat, cooperació, subsidiarietat, plena democràcia, justícia social i sostenibilitat, de baix a dalt, d’allò local a allò global, amb una institucionalització dels pols de poder subjectats a control democràtic en cada àmbit (local –municipal, comarcal…-, nacional –valencià-, regional –europeu-, global –mondial-); l’activació d’un pensament i un cultura crítica, plural, creativa, radicalment democràtica…
c) El Poble Valencià com a subjecte de sobirania implica la voluntat de constituir i construir la societat valenciana com a primera i principal instància del nou paradigma, inserida en l’àmbit regional que ens és propi als valencians, Europa, i plenament interessada i partícep en la comunitat universal i les seues institucions, fet que comporta necessàriament situar-se del costat dels llibertaris i enfront dels lliberticides, del costat dels oprimits i enfront de l’Imperialisme, del costat dels ciutadans i pobles i enfront de les grans corporacions i dels poders establerts del sistema.
4.- Avançar cap a este nou nord, només serà possible des de l’organització dels ciutadans com actors dels canvis i transformacions imprecindibles per la supervivència de la societat humana i dels pobles que conformen, només des de l’enfrontament als interessos i maquinàries del sistema que ens ha aconduit on estem i ens condemna a la destrucció. La generació d’una àmplia majoria social transformadora només serà possible des d’actituds crítiques, mobilitzadores i rebels.
València, a 31 de gener de 2009
Davant la crisi econòmica que condemna a la misèria i marginació al poble treballador valencià i de tot el planeta,
Estat Valencià, constata:
1.- No estem davant d’un mera crisi financera, cojuntural i temporal. Estem inmersos en una crisi sistèmica, que té el seu origen més profund en la depredació dels recursos naturals de la Terra i la destrucció massiva dels ecosistemes (amb el final del cicle del petroli i l’escalfament global com a singularitats històriques), en un ordre social i econòmic d’injustícia social, explotació i rapinya (en benefici exclussiu d’una elit dominant internacional que, fonamentalment, controla els fluxes de capital i coneixement), en un orde polític global basat en l’Imperialisme encapçalat pels EUA i els seus vassalls-còmplices i la devaluació i banalització de la democràcia (segrestant les més importants decisions per portar-les a institucions no elegides ni controlades pels ciutadans, i excloent dels mínims de desenvolupament i progrés àmplies capes de població i de territoris arreu del món), i finalment amb la imposició d’una cultura i pensament profundament reaccionaris amb l’objetiu de controlar la població i paralitzar qualsevol crítica i revolta.
2.- El sistema en el què s’ha instaurat la present crisi no és, de cap manera, reformable. No hi ha solució dins del sistema. No es tracta de buscar reformes, sinó de reformular profundament la convivència global i les societats i construir un nou model econòmic, social, polític i cultural que faça possible la supervivència de la Humanitat i dels pobles, una construcció social que ha de basar-se en un nou paradigma fonamentat en l’ampliació de la democràcia, la primacia d’allò públic, la justícia social, el decreixement i la sostenibilitat, la socialització dels recursos naturals i dels béns socials primaris, la llibertat i la solidaritat.
3.- Amb independència d’això, en l’actual moment és urgent arbritar mesures que impedisquen que els afectes de la crisi recaiguen en el poble treballador, amplien la capacitat de resposta popular i inicien el camí cap a la construcció del nou paradigma. Estes mesures han d’avançar en tres línies fonamentals:
a) Les sobiranies econòmiques: un model energètic no dependent, sostenible, no centralitzat i basat en les energies renovables; un model alimentari basat en la preminència de la producció local i ecològica; un model industrial propi i sostenible; l’ampliació i universalització dels serveis públics; avançar cap a una societat del coneixement, amb prevalència dels interessos socials i el bé públic; un model financer basat en la banca pública, la imposició d’una taxa universal sobre les transaccions financeres i l’eliminació dels paradisos fiscals; l’enfortiment de l’economia comunitària i cooperativa; la socialització dels recursos naturals i dels béns socials bàsics (la terra, l’aigua, l’aire, el medi natural, la creació de capital i la força de treball…)…
b) L’extensió i aprofundiment de la democràcia: el control de la societat ha d’arribar a l’economia i ha de ser ampliat en l’àmbit polític amb una profunda convicció regeneracionista i basada en els valors del republicanisme, els ciutadans s’han de situar al centre de tota l’acció política i social; l’implantació d’una renda bàsica ciutadana ha de garantir la plena capacitat personal dels ciutadans i el ple exercici lliure dels seus drets; la construcció social basada en criteris de solidaritat, cooperació, subsidiarietat, plena democràcia, justícia social i sostenibilitat, de baix a dalt, d’allò local a allò global, amb una institucionalització dels pols de poder subjectats a control democràtic en cada àmbit (local –municipal, comarcal…-, nacional –valencià-, regional –europeu-, global –mondial-); l’activació d’un pensament i un cultura crítica, plural, creativa, radicalment democràtica…
c) El Poble Valencià com a subjecte de sobirania implica la voluntat de constituir i construir la societat valenciana com a primera i principal instància del nou paradigma, inserida en l’àmbit regional que ens és propi als valencians, Europa, i plenament interessada i partícep en la comunitat universal i les seues institucions, fet que comporta necessàriament situar-se del costat dels llibertaris i enfront dels lliberticides, del costat dels oprimits i enfront de l’Imperialisme, del costat dels ciutadans i pobles i enfront de les grans corporacions i dels poders establerts del sistema.
4.- Avançar cap a este nou nord, només serà possible des de l’organització dels ciutadans com actors dels canvis i transformacions imprecindibles per la supervivència de la societat humana i dels pobles que conformen, només des de l’enfrontament als interessos i maquinàries del sistema que ens ha aconduit on estem i ens condemna a la destrucció. La generació d’una àmplia majoria social transformadora només serà possible des d’actituds crítiques, mobilitzadores i rebels.
València, a 31 de gener de 2009
