Joan S. Sorribes i Hervàs (València, 1961), és un històric militant del valencianisme que en 2006 funda el partit polític independentista "Estat Valencià", integrat com a membre de ple dret en la Coalició Compromís.
- La militància de Joan S. Sorribes en el valencianisme comença en l'històric partit Esquerra Unida del País Valencià, un dels partits que en 1982 formà part de la coalició electoral (després partit) Unitat del Poble Valencià. Què ens pot contar Joan Sorribes sobre aquella històrica (però tanmateix, desconeguda) organització?
- Jo vaig començar la meua militància antifranquista molt jove, en les joventuts de l’ORT, que després s’unifica amb el PT donant origen al Partit dels Treballadors del País Valencià, PTPV, una formació molt efímera. A principis dels anys 80, una bona part de l’esquerra va iniciar un procés de confluència en l’Esquerra Unida que liderava Valerià Miralles, ahí vam confluir la gent del MCPV, de la LCR, del POUM, del FEN, d’EIC i grups provinents d’altres organitzacions, com part de les restes del PTPV, on jo vaig estar fins al final, alguns en agrupàrem per a treballar en el col·lectiu Utopia. Aquella Esquerra Unida, la primigènia, va confluir després amb sectors del nacionalisme valencià moderat, és a dir amb el PNPV, i amb sectors valencianistes del PCE, que formaven l’Agrupament d’Esquerres del País Valencià. Tots plegats vam arribar, amb no poques anades i vingudes, a fundar la Unitat del Poble Valencià. Va ser la suma de tots els qui ens vam mantindre fidels als ideals pels que lluitàrem en una Transició que al País Valencià acabà amb Milans del Bosch i Tejero, que definitivament ens van dir a tots que Franco, efectivament, ho havia deixat tot lligat i ben lligat. Vam ser la generació que rebé el primer colp amb la Constitució del 78, hereva directa del franquisme i la traició del PCE i del PSOE, el segon gran colp amb el Tejerazo i els tancs de Milans, el tercer colp amb la traició del PSOE ficant-nos de cap en l’OTAN i el quart colp amb la traició al país i la il·lusió col·lectiva que significà l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia per la via del 143, i tot això rebent garrotades dia sí dia també amb la Batalla de València i el desmantellament del teixit industrial i social valencia: la generació traïda i apallissada. A eixa generació jo no puc sinò tindre’l un absolut respecte per la seua generositat i per compartir amb tots ells i elles molt d’orgull, no exempt, però, d’autocrítica i reconeixement de molts errors i faltes de perspectiva. Aprofite per dir que una de les assignatures pendents encara a València, és una profunda, justa, racional i eqüànime anàlisi de la Transició valenciana i, molt especialment, de la seua intrahistòria. No té desperdici i explica moltes coses que encara patim. A vore si algun jove s’hi anima…
- Com i perquè naix la Unitat del Poble Valencià, i quin paper jugà aquella Esquerra Unida en la seua creació? hi han paral·lelismes entre el naixement de la UPV fa 30 anys i el de Compromís ara?
- Un poc ja ho explicat. Unitat del Poble Valencià naix de la derrota electoral d’aquella Esquerra Unida, del PNPV i del PCE, front un sistema que es configurava bipartidista (com demostra la seqüència electoral dels anys successius i fins hui mateix). Cadascuna de les tres arrels de la primera UPV aportava al projecte bagatge, extensió, activisme, militància, diferents tradicions obligades a entendre’s (no sempre amb èxit i sovint amb dificultats). Però la necessitat fa virtut. I UPV naix de la necessitat de mantindre el compromís amb el país, amb una determinada idea i projecte de país, amb encerts, errors i llosses. Va ser trist que durant molt de temps UPV no aconseguira convertir-se en la protagonista indiscutida del valencianisme polític i una de les raons, no menors, va ser la subalternitat respecte de l’anomenat “nacionalisme cultural” (que sempre ha estat un nacionalisme prou còmode per al PSOE, i en bona part molt relacionat, per no dir que amb massa complicitats). Paral·lelisme amb Compromís? Bé, sempre hi ha paral·lelismes. En realitat la conformació del mapa polític del País Valencià, fins i tot reculant als temps dels històrics PSV i PSPV, és una constant revisitació a una situació cíclica que té a vore amb les dues ànimes de l’esquerra valencianista, una més obrerista (o adjectiveu-la com millor cregueu) i una altra més identitària (o cultural, o nacional, si ho preferiu)… També en el valencianisme de la Renaixença es dóna això i, per supost, es dóna durant els anys vint i en els anys de la Segona República espanyola. Les diferències, però, són també notables respecte Compromís, ara allò que sembla invariable en la nostra Història és que la necessitat fa virtut i que estem destinats a entendre’ns, a cooperar.
- Una figura històrica imprescindible per a entendre tant EUPV com la UPV és la de Valerià Miralles. Què podria dir-nos d'eixa figura històrica als valencianistes més jóvens?
- Mireu, jo hi ha alguna gent per la que sent no sols admiració sinò devoció, malgrat les diferències. Tinc el costum de mirar molt als ulls, de furgar en la persona, no en el personatge o en el líder. Jo per Valerià no tinc més que grans i bons records, moltíssima devoció i respecte: va ser un patriota valencià i un home d’esquerres noble i bo. Sense ell, aquella Esquerra Unida no hauria estat ni igual i no sé si tan sols possible. A tota aquella vella guàrdia els devem tots un homenatge sentit i encara més els devem la lleialtat al poble valencià i una victòria merescuda, després de tantes derrotes. A més, d’aquella època jo recorde el recolzament de Valerià al projecte de Ràdio Puça, la primera emisora de ràdio lliure en valencià, en la que jo estava molt implicat, entre altres coses. Mireu, l’arrel d’una persona és l’humanisme, després està la resta. Valerià Miralles era, per damunt de tot, un humanista.
- Esquerra Valenciana, tot i ser unes sigles que daten de la Segona República, renaix en 1998 per part de militants d'UPV que abandonen el partit, precisament, quan esta es convertix en el Bloc Nacionalista Valencià. Quin era l'objectiu d'EV quan esta es funda?
- No és exacte això. Esquerra Valenciana la refundem alguns militants de la UPV, després que els sectors crítics guanyem políticament el Setè Congrés i som incapaços, però, de generar una alternativa viable de direcció política. Sectors de la UPV de València-Ciutat, Riberes i la Safor, vam mostrar una actitud molt crítica amb el que representava llavors Pere Mayor. Convencérem el Congrés. S’aprovà la política pro-BLOC, que impulsàvem, i uns girs importants en el valencianisme polític. Però no aconseguírem generar una direcció alternativa a l’equip de Mayor. Encara recorde que cinc minuts abans d’elegir la direcció, un grup dels crítics estàvem allà a les golfes, a vore si trobàvem algú que encapçalara l’alternativa a Pere Mayor, perquè els tres companys que havíem pensat s’havien fet endarrere i estàvem òrfens: encara ho recorde i tinc malsons. El resultat va ser que hagueren de gestionar els resultats pro-Bloc bona part de la gent que havia estat més refractària, és a dir l’equip de Pere Mayor. Després d’aquell Congrés, alguns vam entendre que faríem més faena a favor del futur Bloc, contituint-nos fora de la UPV, i a més teníem en el cap la necessitat de recuperar el patrimoni ideològico-polític que representava el valencianisme d’esquerres pre-fusterià (del que Fuster i el fusterianisme van fer taula plana, dissortadament). Per això refundàrem Esquerra Valenciana. De fet, vam participar en la fundació del Bloc (amb no poques dificultats i estira i arronses), pagàrem el preu dels “out-siders”. Tampoc, però, vam aconseguir homogenitzar i compatibilitzar els objectius que teníem en aquella Esquerra Valenciana: l’entrada en escena de sectors pròxims al MDT i d’independentistes pro-Països Catalans, els entrebancs que ens posà la direcció política del BLOC, els errors propis que, indubtablement, també cometèrem i algunes tendències massa personalistes d’alguns dels propis militants, ho van fer impossible.
- Esquerra Valenciana, tot i ser un partit amb una militància no massa nombrosa, va participar en les eleccions dels anys 2003 i 2004 en L'Entesa, coalició formada per l'Esquerra Unida de Joan Ribó i Isaura Navarro, i pels Verds del País Valencià de Carles Arnal. Com definiria vosté, 10 anys després, aquella coalició?
- Esquerra Valenciana deriva cap a unes posicions allunyades ja de la seua refundació i visqué un periple d’anada cap a Esquerra Unida i de tornada cap al BLOC, per a ben morir o congelar-se, no ho tinc clar, en el BLOC. En eixe periple d’anada i tornada que he dit adés, ni jo ni els demés activistes del col·lectiu Utopia vam participar ja. Em pregunteu com qüalificar això. Jo crec que quan les coses es fan amb bona intenció, cal respectar-les. Nosaltres no vam fer eixe viatge i el temps ens ha donat la raó. Però comprenem que alguns feren el viatge i ens consta que ho van fer pensant en el país. Per tant, res a dir, excepte constatar els fets.
- En 2007 Esquerra Valenciana es dissol en el Bloc Nacionalista Valencià. Tanmateix, vosté crea, un any abans, Estat Valencià, el seu actual partit. En quin context i amb quins objectius naix Estat Valencià?
- Esquerra Valenciana no es disol en el Bloc, s’integra per a ben morir o congelar-se sine die, com he dit. Efectivament, nosaltres, el grup germinal Utopia, bàsicament un grup d’activistes socials, un grup d’afinitat generat en els anys 80, més els companys i companyes que s’hi han afegit en els anys, continuàvem pensant en termes pro-BLOC i en termes de recuperar i posar al dia el llegat polític i ideològic del valencianisme d’esquerres pre-fusterià. El problema que ens trobàrem era que el propi BLOC va prendre la decisió de constituir-se en partit únic i dificultava així la visió del BLOC per la que nosaltres apostàvem (molt semblant a la del cooperativisme de COMPROMÍS hui), d’una banda. D’altra banda, el BLOC no aconseguia despegar-se de la seua política d’aliances amb CiU i de subalternitat sovint amb el nacionalisme cultural fusterià. Francament, nosaltres ja n’estàvem tips d’un valencianisme polític valencià a remolc del valencianisme cultural, que ens condemnava a la subalternitat respecte del PSOE, i també n’estàvem farts d’haver d’anar de la mà de CiU. Tot plegat, això ens situava a les vores i ens impedia pensar en cap integració. La pròpia evolució del grup germinal ens va fer repensar el tema de constituir-nos de nou en partit, per impulsar un pol de referència independentista d’esquerres. Es parlava llavors de la necessitat de fer confluir el món del BLOC i d’EUPV, de l’actual, des d’una determinada perspectiva estratègica. I nosaltres estàvem a favor d’això. Bé, ho férem i donàrem suport al primer COMPROMÍS, suma de BLOC i d’EUPV. Vam fundar Estat Valencià, per respondre a eixes tres idees bàsiques que he esmentat, i una quarta que cal subrratllar: promoure l’aproximació de les dues riberes del valencianisme (el d’arrel fusteriana i l’anomenat tricolor), cosa que ja havíem començat a fer anys abans amb relacions amb ENV i el que havien sigut les també refundades Joventuts Valencianistes. I amb la consciència que no volíem constituir un partit més, sinò una ferramenta útil per a crear un pol de referència independentista valencià, d’esquerres i republicà. No hem volgut ser mai una organització electoral, som bàsicament una organització militant, d’activistes socials que participen en política amb un ideari socialista i independentista valencià.
- En les diferents eleccions de finals de la dècada dels 2000 Estat Valencià forma part d'una coalició de marcat caràcter independentista valencià i republicà formada per l'històric partit "Esquerra Nacionalista Valenciana", i per "República Valenciana-Partit Valencianista Europeu", jove partit liderat per l'històric Victor Baeta. Com valora vosté aquella coalició, en base als objectiu que Estat Valencià es va marcar quan va nàixer?
- Una de les raons, no l’única, pel que Estat Valencià va formar part d’eixes coalicions, és el desenllaç del primer COMPROMÍS, que va tindre una gestió deplorable al nostre parer. No volem fer sang, deixe-m’ho així: deplorable. L’altra gran raó era la voluntat d’impulsar en l’opinió pública la possibilitat d’una opció nítidament sobiranista valenciana, la convicció que calia posar damunt la taula el camí cap a la Sobirania i la República Valenciana. Vam participar en unes eleccions al Parlament espanyol i férem intent de participar en unes Europees, però els claveguerams de l’Estat espanyol ens ho van impedir amb una campanya bruta acusant-nos d’abertzales i pro-etarres, i nosaltres decidírem demanar el vot per a Iniciativa Internacionalista, que llavors impulsava l’esquerra independentista basca. Els resultats de tot plegat estan en les hemeroteques. Amb els elements que disposàvem, això és el que vam poder fer. En tot cas, una contribució en la Història del país: va ser la primera vegada que algú demanava el vot per a la Sobirania Valenciana, sense ambigüitats. En la tercera ocasió que es presentava, eren les eleccions al Parlament Valencià i municipals últimes. Nosaltres, Estat Valencià, vam posar com a condició per tirar endavant que les candidatures foren importants, rigoroses, amb voluntat i capacitat de superar el mer testimonialisme, i prendre la decisió de final de presentar-nos o no amb temps suficient i garanties d’això. I en cas de valorar que no era el moment, deixar-nos llibertat d’opció a cadascú. Ho comunicàrem als nostres companys de coalició, ENV i RV-pve. Ens posàrem a treballar. Set mesos abans de les eleccions vam constatar que no aconseguiríem complir els objectius més enllà del testimonialisme. Nosaltres llavors vam dir que donaríem suport a COMPROMÍS i ens posàrem a treballar per la coalició. Això va provocar que deixàrem de treballar a tres bandes amb les altres dues organitzacions coalitzades. Amb ENV tenim una relació, per la nostra part, de fraternal respecte i amistat. Amb RV-pve, dissortadament, no és així.
- Tanmateix, en les eleccions locals de 2011, Estat Valencià forma part de la candidatura local de Compromís a Alfafar, sent vosté el cap de llista, i quedant-se fora del consistori per unes desenes de vots. També van demanar el vot per a la coalició en la candidatura a les Corts Valencianes. Perquè Compromís?
- Sí, com he dit, Estat Valencià, constatat que una candidatura sobiranista valenciana amb els mitjans que teníem, no passaria de ser una mera opció testimonial, vam posar en marxa la decisió que ja havíem pres i anunciat de recolzar amb totes les seues conseqüències COMPROMÍS. Per les mateixes raons que havien donat suport al primer COMPROMÍS. I, efectivament, vam tindre un paper molt actiu. En la candidatura municipal d’Alfafar ens vam quedar a 40 vots de superar el 5% i obtindre representació, multiplicant per tres els resultats anteriors del BLOC. En els mesos de treball i de preparació, vam estar valorant la possibilitat d’anar més enllà, i integrar-nos formalment en COMPROMÍS. Però, com sabeu, COMPROMÍS s’ha anat construint organitzativament després d’aquelles eleccions i, de fet, encara està en construcció. Quan ha sigut possible, nosaltres hem complit la nostra decisió: integrar Estat Valencià en la coalició. Això ho hem fet en el primer trimestre d’enguany, inmediatament quan això ha sigut possible.
- Què pot aportar Estat Valencià a la coalició?
- Estat Valencià aporta la referència de l’esquerra independentista valenciana republicana. Una sensibilitat, un ideari, una estratègia i unes propostes polítiques que són més importants en el valencianisme polític que la seua freda qüantificació d’efectius militants i que va, estem segurs, més enllà del que organitzativament representa hui Estat Valencià. I aportem una profunda i vella lligadura amb els moviments socials, d’una banda, i un valencianisme actualitzat que recupera, sense exclusions, la vella tradició del valencianisme prefusterià, d’una altra banda. Volem contribuir aportant això a COMPROMÍS i volem contribuir construint un pol sobiranista visible, juntament amb altres sobiranistes que sabem són part de COMPROMÍS. I tot això, amb la plena lleialtat a la coalició. Estat Valencià està en COMPROMÍS per ser-ne part, per mantindre’s, i assumirem les responsabilitats que se’n deriven d’això. Aspirem a que siga amb COMPROMÍS que arribe al Parlament Valencià la primera veu independentista valenciana.
- En 2012 Estat Valencià és el primer partit (deixant de banda els tres fundadors) que demana unir-se formalment a la coalició. En 2013 va fer-se públic que eixe tràmit s'havia passat satisfactòriament, sent ja Estat Valencià membre de ple dret de Compromís. Hi ha cap diferència entre l'estatus dels militants d'Estat Valencià i el dels altres tres partits, o els independents, al si de la coalició?
- Estat Valencià és el primer partit d’àmbit nacional valencià que s’integra en la coalició COMPROMÍS. Nosaltres no vam posar cap condició, de cap tipus, per a la integració. Estem en COMPROMÍS per convicció, creiem en el projecte. La majoria dels nostres militants, complint la decisió pressa per la nostra organització, s’hi havia ja integrat com adherits en els col·lectius locals i comarcals, i només una part mínima ho ha fet per la via directa de partit, amb l’objectiu de garantir tindre veu i vot en el Consell General i altres organismes de direcció. Per tant, la participació d’Estat Valencià en la coalició és la prevista en el Protocol d’Organització, que nosaltres acceptem com a base de partida. L’independentisme d’esquerres valencià i republicà té veu dins de COMPROMÍS. I estem convençuts, a més, que no sols eixa veu està en la gent d’Estat Valencià. COMPROMÍS aposta, a més, per una forma nova de fer política, això està en l’ADN fundacional i implica, per exemple, formes de participació molt obertes en la pressa de les decisions polítiques i en l’elecció de les persones que presentem en les llistes electorals i acabaran ocupant càrrecs institucionals. La proposta d’unes primàries obertes a tota la ciutadania, sense qüotes de partits, absolutament transparent, és una de les ferramentes que bastiran eixa idea d’una política apegada a la gent, compromesa amb la gent, nova i engrescadora, com l’obertura de les decisions de la coalició als ciutadans i l’enfortiment dels òrgans representatius de la base militant, com el Consell General i els col·lectius locals.
- Hi ha una sèrie de partits o coalicions d'àmbit local que també han col·laborat amb Compromís des de 2011. Vorem pròximament incorporacions de nous partits a la coalició? els estatuts de Compromís diuen que esta és una coalició d'àmbit valencià. Pot canviar això amb la incorporació d'altres partits?
- Nosaltres creiem que el Protocol d’Organització permet construir un COMPROMÍS en els termes en què s’està fent públic, com a una cooperativa o confederació, amb molta pluralitat, veus corals, atenent els diferents àmbits i sectors representats, on la recerca constant de consensos és bàsica per avançar junts. Caldrà avançar encara més en tot això, trobar fòrmules que permeten i alimenten alhora eixa pluralitat, eixe esperit cooperatiu, sense que se’n resentisca l’efectivitat necessària i l’ànima de COMPROMÍS. Un instrument útil per als valencians en el seu conjunt, com a poble i nació, i per als sectors més desfavorits i els treballadors. El municipalisme forma part de l’essència de Compromís. No crec, estic segur que en els pròxims mesos vorem com molts grups organitzats, partits locals, s’incorporen a la coalició. De fet, això ja està passant. COMPROMÍS és també una nova oportunitat per reordenar el valencianisme d’esquerres sense traumes i superant els clitxes repetits del passat, una oportunitat que creiem que cal aprofitar i fer-ho amb molta generositat i esperit innovador. Nosaltres creiem que resituar les militàncies en funció de les diferents opcions ideològiques i estratègiques és bo per a COMPROMÍS, si es manté la lleialtat a la coalició i es respecten, fermament, les línies fundacionals: el valencianisme polític, la pertinença a l’esquerra i l’aportació dels nous moviments que, de forma genèrica, pot representar el component ecologista. En eixa resituació que parle és possible la incorporació d’altres forces polítiques, per integració o fussió amb partits ja integrats. Jo, la veritat i amb tot el respecte, no acabe d’entendre que és Equo-Q al País Valencià i algunes de les coses que han passat fora de València amb la Q m’han agradat i altres no…, però la línia roja en eixe sentit és l’absolut respecte i assumpció de les línies fundacionals de COMPROMÍS, que impliquen la plena sobirania de la coalició i el seu àmbit i obediència estríctament valencià, de cap manera la marca valenciana d’una força d’àmbit i obediència estatal… No contemplem cap escenari en què s’incorpore una força política a COMPROMÍS que no assumisca amb plenitud tot això, o que mantinga dependències exteriors o siga subalterna, i encara menys contemplem que alguna cosa semblant poguera passar partint de la gent que hui conforma COMPROMÍS. I de les aliances exteriors, ja en parlàrem quan toque, però com aliances.
- Estat Valencià és un partit marcadament independentista. Com valora Joan Sorribes el discurs nacional de Compromís? Hauria Compromís de marcar de manera més forta el seu discurs valencianista?
- El discurs nacional de COMPROMÍS, des del nostre punt de vista ha d’avançar i deixar endarrere l’ambigüitat, certes ambigüitats que lluny de fer-nos comprensibles i permetre’ns convocar voluntats, ens allunyen d’això. Tant pel que fa als objectius polítics como pel que fa al discurs identitari. La clau, per a nosaltres, és entendre que el camí cap a la recuperació de la Sobirania Política del Poble Valencià constituix el mínim comú denominador de tot projecte valencianista, d’emancipació nacional però també social. Després podem debatre diferents posicionaments de què farem quan serem lliures. Però primer està ser lliures, tindre la capacitat de decidir: això és sobirania. Tindre les claus de casa, en casa. Sobirania no és autogovern, i menys encara autonomia. Nosaltres proposem un full de ruta molt concret (volem la independència valenciana i el nostre full de ruta passa per una declaració de sobirania avalada per una majoria a les Corts Valencianes, la proclamació unilateral de la República Valenciana i un procés constituient valencià sobirà), però no ens tanquem a debatre altres possibles fulls de ruta que es posen damunt la taula. Ara bé, un full de ruta vol dir assenyalar amb claredat on es vol arribar: i la sobirania política plena ha de ser l’estació primera i clara. Altre aspecte en què hem d’incidir és en l’àmbit nacional en què es mou COMPROMÍS, per a nosaltres l’àmbit valencià estricte. I altres qüestions són les aliances, internes o externes, la generació de dinàmiques de col·laboració en altres àmbits. Una tercera qüestió és que, en tot cas, sembla que ja toca pensar seriosament que no és raonable insistir en transitar per camins que altres, fins i tot amb més capacitat de fer-ho, han transitat o transiten amb zero resultats. Vull dir, tant en l’àmbit nacional com en l’àmbit social, COMPROMÍS entenem que ha de tindre clar que en el marc constitucional espanyol, amb les regles de joc imposades, no hi ha cap camí més que el patiment, la subalternitat i, finalment, la desaparició. Per tant, la ruptura democràtica és una línia rellevant que creiem que COMPROMÍS ha d’impulsar amb decisió.
- Joan Sorribes ha estat recentment objectiu directe de la premsa més reaccionària per unes declaracions tretes de context on es reflexionava que, per la situació actual de crisi, o els ciutadans tréiem als actuals dirigents en les urnes, o estos acabarien fora amb escopetes. Com valora vosté l'ús que ha fet la premsa d'eixes declaracions, i sobre tot, perquè creu que les han utilitzades per a atacar a Compromís?
- Ho hem dit i explicat. No és un fet aïllat. Es produix una setmana després de la integració d’Estat Valencià a la coalició, en un context local en Alfafar en què COMPROMÍS és la vertadera oposició municipal al PP, sense tindre regidors, en una situació de creixement de COMPROMÍS en tots els àmbits (en el local, en el nacional, en l’estatal…), en una situació d’evident fractura social i de majoritària indignació ciutadana, que políticament es vehicula cap a forces emergents com COMPROMÍS o l’abstenció (però sempre fora del sistema dinàstic bipartidista del PP-PSOE). La polémica es produix per unes reflexions personals meues que algú del PP d’Alfafar, que té dades sociològiques de com van les coses en el poble, decidix utilitzar contra mi i la coalició, que se les passa a algú de València que decidix que li va bé el tema per fer la punyeteta a Mònica, Enric i Josep Maria en el Parlament Valencià i difamar la coalició, perquè els sondejos que tenen parlen del fort creixement de COMPROMÍS, en general i en Alfafar en particular, i de la pèrdua de la majòria absoluta del PP a les Corts Valencianes i a l’Ajuntament d’Alfafar, i que la caverna mediàtica a sou del PP enlaira com a bandera d’alarma front a la mobilització ciutadana i forces polítiques emergents i rupturistes com COMPROMÍS. Què busquen? Sense dubte crear tensions en la coalició, sense dubte difamar la coalició davant una opinió pública cada vegada més receptiva amb nosaltres, sense dubte criminalitzar la protesta organitzada i sense dubte intentar posar-nos a la defensiva, assustar-nos. És una obvietat que jo de cap manera no incite a cap violència, i els qui han atiat la polèmica ho saben perfectament perquè alguns em coneixen personalment. Els qui estan per la violència són els “gossos” de l’extrema dreta que alentats per la campanya orquestrada pel PP van arribar a les amenaces de mort cap a Mònica, Josep Maria i Enric, i a mi mateix. Els qui estan per la violència són els que estan cada dia empenyent la gent, els ciutadans, a situacions de desesperació. Dit això, tenen raó en tindre’ns por els del PP: van a perdre les institucions, el PP va a perdre el seu poder, i COMPROMÍS és clau en això, tan clau que ha de ser la principal raó política i liderar el canvi social i nacional dels valencians.
- Ja que ix el tema d'Alfafar creu vosté que el canvi polític és possible a Alfafar? tindrà Compromís un paper rellevant en eixe canvi polític?
- COMPROMÍS és ja, sense regidors, la força alternativa d’oposició al PP d’Alfafar. A dia de hui, a any i mig de les pròximes eleccions, sinò s’anticipen, cosa que desitgem, COMPROMÍS hui està en condicions d’assegurar que tindrà un paper rellevant i decisiu en el País Valencià i en Alfafar. A dia de hui, amb tota prudència, nosaltres contemplen un escenari en què el PP d’Alfafar perdrà la majoria absoluta, el PSOE continuarà la seua davallada, Esquerra Unida repetira resultats, i COMPROMÍS se situarà com a tercera força política i decisiva per a conformar la majoria de govern municipal i encardinar les polítiques locals. Les dades ens parlen a dia de hui ja de 3 o regidors en l’Ajuntament d’Alfafar. Però la gent de COMPROMÍS tenim l’aspiració de governar en Alfafar, no de ser la tercera força política, aspirem a ser la primera força política del poble. Això ho han de tindre clar el PP i el PSOE. No ens conformem amb ser la tercera força política, ni la segona, volem i aspirem a situar COMPROMÍS com la primera força política en Alfafar. Ja ho anunciem hui, amb el nostre vot no governarà el PP en Alfafar, però nosaltres tampoc estem per participar en cap operació que no siga fer de COMPROMÍS la força de govern en Alfafar.
- Alfafar ha estat governada durant 30 anys pel PSOE, i des de l'actual legislatura pel PP. Com valora vosté l'estat dels comptes de l'ajuntament durant tots estos anys?
- El PSOE va deixar en la ruïna l’Ajuntament d’Alfafar, hipotecat per anys. El PP s’ha dedicat a retallar i gestionar el desgavell, i en això està encara. Ni uns ni altres han tingut ni tenen hui cap voluntat d’ampliar la participació ciutadana, de promoure una vida política més cooperativa i amb implicació de la societat civil. Uns i altres es miren el teixit social organitzat con un adversari seu. El PP té com a gran projecte de la legislatura l’Ikea que va heretar del PSOE. En l’Ajuntament d’Alfafar han canviat ben poques coses: es continua practicant una política a esquenes al poble i d’amagat, amb Pressupostos que no es debaten públicament, amb dificultats per accedir de veritat a la documentació i a les xifres municipals, amb escasa transparència real, sense retocs de l’administració local, amb ajustos econòmics i de sous més cosmètics que reals, n’hi havia clientelisme abans i n’hi ha ara, amb la pràctica despòtica sovint, com abans també, ningunejant la societat civil i les associacions, assetjant les iniciatives comunitàries i socials, com ara el Decret d’Alcaldia que condemna a mort la Cooperativa Social del Parc o fa uns mesos l’intent d’acabar amb el moviment social del Barri d’Orba-Parc per la via de deixar les associacions sense locals, amb absurds i incompetències com l’estat lamentable del Mercat Municipal del poble, la deixadesa en la defensa i rehabilitació del patrimoni local…, per tant, una muda de cares… Els sis primers mesos del nou govern municipal del PP els podríem resumir: ni una mala cara, ni un bon gest. A partir del seté mes: gestos lletjos a grapats i males cares més encara. Alfafar és una prova més que els papers del PP i del PSOE són perfectament intercambiables i igualment desastrossos per a la comunitat. Són la cara i la creu de la mateixa moneda. I això no hi ha gabinet de comunicació que ho apanye.
- L'entrada del PP a l'Ajuntament d'Alfafar després de 30 anys de govern socialista ha provocat certs malestars a nivell de personal. Com valora vosté la gestió de l'alcaldia en eixa qüestió?
- Bé, és lamentable, però el PP va arribar al govern municipal sobre la base de fer fora molts dels qüadres que formaven part del PP local abans, i posant en primera fila la suma d’una elit de gestió burocràtica, alguns “medradors” de la política i el sector més dur de la dreta local. En el PSOE local les coses pintaven i pinten semblant, no s’aneu a pensar… La gestió que es pot fer amb sumes així aboquen a molt d’aparador i poca carn. El PP i el PSOE local funcionen d’esquenes també al seu propi electorat i, en molts casos, de la seua militància. Tant en el PP com el PSOE local s’està vivint un fenòmen estrany, que afecta a tots els àmbits de la política institucional i aboca a la gent a descreure i allunyar-se, parle de l’autisme polític. A la gent que està farta d’eixes situacions, des de COMPROMÍS els convidem a donar un pas endavant i a organitzar una alternativa.
- Sobre ensenyament i política lingüística: ¿Teniu alguna estratègia per tal d'impulsar l'ensenyament en valencià en Alfafar?
- El valencià, la seua promoció i extensió, ha de formar part de la política municipal, tot i que en molts aspectes no forma part de les competències locals. La legislació educativa i sobre el valencià s’ha de complir, i encara més: s’ha d’anar més lluny per tal de garantir la plena igualtat de drets i deures dels ciutadans i dels dos idiomes en la comunitat. Estem molt lluny de que això siga així, i l’Ajuntament ha de tindre un paper actiu en fer-ho realitat.
- Una de les tres potes de Compromís és l'ecologisme: ¿Quina opinió té Compromís d'Alfafar sobre la barbaritat que suposa caçar en la marjal del poble i els voltants del Parc?
- Alfafar té una gran part del seu terme en el Parc Natural de l’Albufera. Un parc natural que està lluny de complir com pertoca la situació que és desitjable i bàsicament esta és la raó per la qual a dia de hui nosaltres apostem per fer complir la llei en el parc. Ja en parlarem quan això siga com toca de declaracions de reserva natural i altres qüestions. Pel que fa la caça, s’ha de complir la llei. No és la funció desitjable d’un Parc Natural servir de “coto”.
- I amb açò donem per acabada l'entrevista. Com sempre, volem preguntar al nostre entrevistat la seua opinió sobre el nostre portal, Valencianisme.com. Com que sabem que Joan Sorribes és un actiu usuari del nostre web des de fa "una fotracà" d'anys, preferim agafar una pregunta que un altre usuari veterà ens ha enviat: consideres que internet és una eina adequada per a fer conèixer el teu posicionament polític en particular, i per a difondre el valencianisme, en general?
- Internet és una ferramenta impresindible no sols de comunicació sinò també de participació. Té tota la capacitat per fer que qualsevol persona puga fer arribar el seu pensament a moltíssima gent. El valencianisme té en internet un aliat enorme, i els valencians hauríem de comptar amb un domini de primer nivell que ens identificarà com a poble entre els pobles lliures. De Valencianisme.com, donar sempre les gràcies a l’equip que el fa possible, animar-vos a continuar, el meu compromís de mantindre’m actiu en el portal i una abraçada a tots els usuaris del portal. Ànims i endavant!
Els forers de Valencianisme.com, van realitzar a més un seguit d’altres preguntes, que Joan S. Sorribes no ha volgut deixar sense resposta:
- Què opina sobre la Q de COMPROMÍS-Q
- No sé que significa, la veritat. L’entenc en un context de coalició en l’àmbit estatal amb Equo, amb independència de com puga jo valorar eixa coalició. Però la veritat, no acabe de vore la Q.
- Com un partit que es nega a participar en actes que neguen la identitat nacional dels valencians és capaç d’entrar dins d’una coalició on també està confluint un partit espanyol(ista) com és Equo?
- No sabem que és Equo al País Valencià. No és irònia, senzillament no ho sabem. I no ens agraden gens ni miqueta decisions d’Equo com aquella que rebutjava el dret d’autodeterminació. Quan sapiguem que és Equo al País Valencià i la relació i vincles que tenen amb decisions com les esmentades i la seua dependència respecte de formacions d’àmbit estatal, ens posicionarem al respecte. Ara i ací, nosaltres sabem que és Iniciativa del Poble Valencià, Bloc Nacionalista Valencià i Esquerra Ecologista-Els Verds, i no tenim cap problema amb ningú. Confiem plenament en COMPROMÍS.
- Esteu apostant a cavall guanyador? Molts diuen que pequeu d’oportunistes…
- Tot i que entenc que ja he contestat en l’entrevista, donada la pregunta, la responc també. Com hauràs llegit, la trajectòria política de la gent que majoritàriament conforma Estat Valencià sempre ha estat apostar a cavall perdedor. Permeteu, doncs, que contribuïm ara a un cavall guanyador, a construir eixa ferramenta útil i noble per al Poble Treballador Valencià que és i ha de ser COMPROMÍS. M’alegra que hui, siguen centenars de milers de persones les que ja pensen que el valencianisme polític d’esquerres som cavall guayador i, en això, s’inclou el que podem i volem representar Estat Valencià, millor que millor. En això estem i estarem.
- Els partits han d’estar per damunt de les persones? Quina opinió teniu de la bicefàlia a COMPROMÍS…
- COMPROMÍS serà coral o no serà. COMPROMÍS serà una nova forma d’entendre fer política des de la cooperació o no serà. COMPROMÍS serà lleial amb la seua ànima fundacional (esquerra, valencianisme, ecologisme, moviments socials…) o serà un frau inmens a l’esperança i la confiança de la inmensa majoria dels seus electors, entre els quals estaria jo el primer. Dit això, els lideratges han d’estar sempre acotats i consensuats i la lleialtat al projecte dels líders absolutament garantida. No es tracta d’elegir entre persones, per excloure unes a favor d’altres, sinò de fer treballar juntes eixes persones, i alhora de confeccionar les llistes i situar per damunt dels noms tres idees fonamentals: que siguen els millors noms per a l’èxit i la continuitat i enfortiment del projecte, que representen el més àmpliament les diferents sensibilitats i estratègies polítiques de la coalició, i que garantisquen de millor forma ser la veu dels sectors socials que ens donen suport.
- La CUP diu que no vol polítics professionals al Parlament i que faran renovació de càrrecs cada 4 anys. Que vos pareix la mesura?
- La dedicació a la representació política, els càrrecs pólítics institucionals, ha d’estar limitada i de forma legal. 4 anys em pareix un marge massa estret per diferents raons. 8 anys de permanència en el mateix càrrec electe em sembla més adeqüat. En tot cas, cal impulsar mesures legals per poder revocar els ciutadans els càrrecs electes o de representació quan siga la voluntat popular. Cal posar fre a la professionalització de la política. I cal acabar amb els privilegis dels càrrecs representatius, avançar en la democràcia participativa, fer transparent el finançament dels partits i la resta d’organitzacions socials, i posar dempeus què davant cada contesa electoral cal assegurar la igualtat de totes les opcions partint del criteri de situació zero, entre d’altres qüestions.
- Dos virtuts i dos defectes de COMPROMÍS…
- Dos virtuts: la gent que la conforma i que està per construir encara. Dos defectes: que està per construir encara i els vicis adquirits de molta gent que la conformem i que més ens val a tots i totes deixar endarrere.
- És Pere Fuset un ens virtual inventat per l’staff de Valencianisme.com?
- Espere que no, perquè m’agradaria prendre’m un cafè amb ell, i difícilment ho faré virtualment. No, de debó, Pere és un patriota i un gran treballador i una persona amb iniciatives potents, com prova valencianisme.com. Virtual no, omnipresent a vegades trobe que sí.
- Trobes que la situació actual hiper-capitalista i les directrius i mans negres de la UE…, en fi, trobes que estem a les portes d’una mena de revolució?
- Des d’Estat Valencià vam advertir en començar això que diuen crisi que la situació que es creava a Europa, a la Unió Europea i, per concretar, al sud de la Unió Europea, traspassava les línies roges de l’estabilitat del sistema. Estem assistint a un canvi de paradigma global, planetari. A l’Europa mediterrània fa poc més d’un any, la gent d’Estat Valencià vam explicar que ens trobàvem en una situació pre-revolucionària. Què vol dir això? Que la ruptura del sistema és, dia a dia, l’única eixida raonable per a una creixent majoria social, per a les classes populars. Quina revolució és viable? Una de continguts democràtico-populars, que permeta el canvi de paradigma amb el menor sofriment social possible. Ni a curt, ni a mitjà, ni a llarg termini és possible una continuïtat del sistema global capitalista: senzillament ha tocat sostre. Ha tocat sostre pel que fa al desenvolupament econòmic, pel que fa a la construcció social i pel que fa a la sostenibilitat del planeta. Dit això, és possible una revolució com la que explique? No necessàriament. De fet, vivim davant l’amenaça d’una contrarevolució que dia a dia van fent contra tots nosaltres. La qüestió és quant estem disposats a pagar per parar els peus a la contrarevovolució i obrir les portes a la revolució, perquè, que tothom es desenganye, les coses sempre tenen un preu, eixe és el dilema.
- És possible seguir afiliant-se a Estat Valencià, malgrat la integració en COMPROMÍS?
- És possible. Estat Valencià manté la seua estructura de partit, exactament igual que ho fan la resta de partits de la coalició. De fet, per això, també, som part de COMPROMÍS. De fet, hi ha militants d’Estat Valencià que, per circumstàncies personals, no són membres de COMPROMÍS.
- Creus que COMPROMÍS hauria de plantejar, ara i ací, de manera explícita la superació del marc autonòmic espanyol i proposar la independència o la redefinició de la relació del País amb l’Estat?
- Plantejar obertament la recuperació de la sobirania, posar damunt la taula el dret a decidir, sense dubte. A partir d’ahí, en COMPROMÍS caben diferents propostes per l’endemà, que totes elles inclouen una redefinició de la relació del País Valencià amb el nostre entorn. No necessàriament COMPROMÍS ha de declarar-se independentista, però el sobiranisme és ineludible en COMPROMÍS.
- Es pot ser independentista-sobiranista, explícitament, en COMPROMÍS?
- A les clares està. Nosaltres no hem canviat ni un punt ni callem la boca. I he de dir que ningú tampoc ens ho ha demanat. Jo crec que el sobiranisme està més extés del que molts volen i diuen.
- Estaria perquè COMPROMÍS presente una proposta de Sobirania, pel dret a decidir dels valencians, en les Corts Valencianes?
- Sí. I de fet, és un dels nostres objectius. Per a nosaltres la Sobirania Política dels valencians ha d’estar en primera línia de l’agenda política. I l’opció de la independència és per a nosaltres la situació a la que volem arribar i per la qual treballem i continuarem a treballant. Li diré més: és un objectiu d’Estat Valencià que un diputat independentista valencià duga a les Corts Valencianes eixa proposta en la pròxima legislatura.
- Presentaran candidats militants d’Estat Valencià a les primàries de COMPROMÍS?
- Sí. Sense dubte. Creiem en COMPROMÍS i creiem en les nostres propostes. Assumim els nostres compromisos.
(Aquesta entrevista es va fer en el primer trimestre de 2013. Per problemes en el portal de Valencianisme.com, no es va publica en el seu dia. Hui, uns mesos després, amb una lleu actualització, la publiquem).