El 9 d’abril de 1609, Felip III signava el decret d’expulsió dels moriscos, que afectava tots els regnes de la seua Corona. A l’antic Regne de València això comportà l’expulsió i esvaïment d’un 33% de la població de l’època, justament la més pobra, amb la consegüent depressió econòmica i social, amb l’abandonament de bona part de l’activitat agrícola, ramadera i artesanal, la desertització demogràfica de moltes comarques valencianes i la posterior substitució poblacional…, va ser la “solució final” que ja anunciaven les mesures anteriors presses des de l’època de Ferran I d’Aragó contra la comunitat jueva i la comunitat morisca, i la repressió exercida contra ells durant anys i anys.
El decret d’expulsió dels moriscos no sols els condemnava a abandonar el seu propi país, sinó que a més del desterrament implicava l’ensenyorament dels seus béns que passaven a mans de la noblesa valenciana, inicialment contrària a la mesura però ben prompte “pagada i ben pagada” amb l’espoli. La rebel·lió morisca, la resistència heroïca, no aconseguí detindre la política empresa per les classes dominants. La divisió aconseguida llavors de les classes populars valencianes comportà anys de declivi del conjunt dels valencians.
Els moriscos valencians, els més pobres entre els pobres del nostre poble, hagueren de marxar, morir o, literalment, “desaparèixer”, “esvair-se”… Aquell decret d’expulsió, curiosament, no afectà massa negativament Castella, només allà on els moriscos eren una part molt considerable de la població això tingué efectes dramàtics: als Regnes de València i d’Aragó, singularment. Entre 118.000 i 150.000 valencians foren condemnats a "desaparèixer" del seu propi país.
Estat Valencià, en estos dies de memòria pels valencians expulsats, morts i esvaïts fa 400 anys, pels moriscos i tagarins, proposa l'elaboració d'una llei valenciana que reconega la nacionalitat valenciana i la restitució de tots els seus drets com a ciutadans valencians, a tots els descendents d'aquells valencians, obrint les portes del país al retorn dels seus fills.
Quan es complixen 400 anys de l’expulsió o mort d’aquells valencians, Estat Valencià vol retre’ls homenatge i retornar-los a la dignitat i a la memòria del seu país, el nostre, i fem una crida perquè aquella amarga lliçó de la Història no la passem per alt els valencians de hui i del futur: qui jugue a dividir els valencians pel seu origen, indefectiblement acabarà conculcant els drets i llibertats de les persones i les aspiracions d’un poble a la seua llibertat i al seu futur.
Secretariat Nacional d’Estat Valencià
El decret d’expulsió dels moriscos no sols els condemnava a abandonar el seu propi país, sinó que a més del desterrament implicava l’ensenyorament dels seus béns que passaven a mans de la noblesa valenciana, inicialment contrària a la mesura però ben prompte “pagada i ben pagada” amb l’espoli. La rebel·lió morisca, la resistència heroïca, no aconseguí detindre la política empresa per les classes dominants. La divisió aconseguida llavors de les classes populars valencianes comportà anys de declivi del conjunt dels valencians.
Els moriscos valencians, els més pobres entre els pobres del nostre poble, hagueren de marxar, morir o, literalment, “desaparèixer”, “esvair-se”… Aquell decret d’expulsió, curiosament, no afectà massa negativament Castella, només allà on els moriscos eren una part molt considerable de la població això tingué efectes dramàtics: als Regnes de València i d’Aragó, singularment. Entre 118.000 i 150.000 valencians foren condemnats a "desaparèixer" del seu propi país.
Estat Valencià, en estos dies de memòria pels valencians expulsats, morts i esvaïts fa 400 anys, pels moriscos i tagarins, proposa l'elaboració d'una llei valenciana que reconega la nacionalitat valenciana i la restitució de tots els seus drets com a ciutadans valencians, a tots els descendents d'aquells valencians, obrint les portes del país al retorn dels seus fills.
Quan es complixen 400 anys de l’expulsió o mort d’aquells valencians, Estat Valencià vol retre’ls homenatge i retornar-los a la dignitat i a la memòria del seu país, el nostre, i fem una crida perquè aquella amarga lliçó de la Història no la passem per alt els valencians de hui i del futur: qui jugue a dividir els valencians pel seu origen, indefectiblement acabarà conculcant els drets i llibertats de les persones i les aspiracions d’un poble a la seua llibertat i al seu futur.
Secretariat Nacional d’Estat Valencià
