"No és hora de llepar-se les ferides, sinó de contruir alternatives..., El Compromís pel País Valencià ha de ser estable i eficaç, i ha de convertir-se en el referent d'una alternativa de govern al PP i al PSOE, començant per obrir-se a tots els qui estan interessats en un futur valencià i de progrés..."
La dreta ha obtingut una victòria sense precedents al País Valencià. Com interpretes els resultats del passat 28M?
- La democràcia representativa és això, en gran part, uns resultats. No és l’hora de llepar-se les ferides, sinó de construir alternatives. La pujada importantíssima dels vots al Partit Popular i la igualment important davallada dels vots al PSOE ens parla clarament d’una porció d’electors perfectament intercambiables entre estes dues forces polítques, tant pel que fa a la vessant social com pel que fa a la vessant nacional. La majoria social valenciana percep el PP i el PSOE com les dos parts d’un mateix projecte social i nacional, en clau de centre i d’espanyolitat. Hui eixe sector intercambiable ha optat pel PP com demà pot fer-ho pel PSOE, sense que això canvie significatívament el sentit de l’adscripció al model que tots dos proposen. El PSOE, a més, ha comés l’error de basar la seua campanya en un discurs negatiu, catastrofista, respecte als símbols de la gestió de la dreta en els últims anys. La ciutadania ha dit que li agrada la Copa d’Amèrica, la Ciutat de les Ciències, el nou camp del València CF… i no ha mostrar una greu preocupació sobre el cost d’este model de rapinya i corrupció.
- S’imposa una reflexió entre els socialistes valencians…
- Ja l’han anunciada i no en faran cap altra: el PSOE valencià accentuarà el seu discurs en clau espanyola, tot mirant les pròximes eleccions al Parlament espanyol, i serà dirigit encara amb més contundència des de Madrid. Els valencianistes d’esquerra que hi poden haver dins del PSOE valencià haurien de reflexionar sobre el paper de comparsa que els pertoca i la nul·litat del transversalisme…, per cert, la mateixa reflexió que haurien de fer, i no faran tampoc, és clar, els que es proclamen valencianistes dins del PP…
- I els resultats del Compromís pel País Valencià?
- L’opció del Compromís ha sigut insuficient per acostar el vot sociològic del valencianisme d’esquerres a un canvi alternatiu institucional, tot i que ha servit per a trencar el bipartidisme que tant PP com PSOE volen imposar en el mapa polític valencià. Que ningún s’enganye, però, sense el Compromís, sense el pacte EUPV-BLOC, hui al Parlament Valencià només hi hauria PP i PSOE, exactament el que ha passat a l’Ajuntament de València.
- Ha sigut el fracàs del Compromís, doncs?
- No. De cap manera. El Compromís era i és hui una necessitat. Amb els resultats en la mà, sobretot els municipals, amb més de 500 regidors, i el grup parlamentari, l’esquerra valencianista ha salvat els mobles. Tot i això, tant a EUPV com al BLOC se’ls imposa una reflexió, la de l’error comés de no traslladar el Compromís al conjunt dels municipis…, prenent com exemples principals València i Castelló, en un cas amb l’eixida d’EUPV del consistori de la capital i en un altre cas amb la baixada a un sol regidor del BLOC a l’Ajuntament de la Plana, queda clar l’error comés.
- Altres claus?
- La desafecció d’una part dels ciutadans respecte al sistema en si, tot i ser important, queda lluny d’altres societats, però la campanya no ha aconseguit mobilitzar l’abtencionisme d’esquerres i valencianista, això és evident. L’esquerra i el valencianisme haurien de mirar-se molt profundament esta realitat, així com la que se’n deriva de l’emigració íntegrada al país des de la identitat espanyola i no des de la valenciana. D’altra banda, els resultats obtinguts per Unió Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià-ERC, Units per València (ONV i ENV), el PCPE i d’altres formacions menors de caràcter local sobretot, no poder ser més clars i les reflexions que els imposa a cadascú la realitat valenciana no poden ser més òbvies. El seu lloc es el Compromís o no tenen lloc…
- I ara què?
El País no ha canviat en dos dies; és el mateix país el del 27 que el del 29 de maig. Un país que té unes necessitats històriques i un país que percep la realitat sense fer massa consideracions sobre el cost d’este model de desenvolupament que impulsa el PP, però també el PSOE. Este país no està perdut, ni els resultats electorals del 28M son un punt d’inflexió d’irrecuperabilitat de l’esquerra i del valencianisme, no hi ha lloc per a discursos catastrofistes. No estem pitjor, tot plegat, hui que el 27, i probablement estem en millors condicions i en millor disposició. Al Compromís cal demanar-li això, compromís. Cal exigir d’EUPV i del BLOC que donen un pas més endavant, en primer lloc convertint en estable, eficaç i referent d’una alternativa de govern al Compromís pel País Valencià, i que s’òbriga a la resta de forces, entitats i persones que estan, que estem, per un futur de progrés i valencianitat per al País. No podem esperar res del PSOE, i òbviament res esperem del PP. De forma molt clara: no s’ha de cedir cap parcel·la de poder municipal al PP, ni tan sols per raons locals legítimes. Cal construir una esquerra valenciana, com cal construir una socialdemocràcia valenciana, com cal construir un centre valencianista… Tant de bo que entre tots puguem fer-ho prompte, fer-ho de forma clara i no arribar en l’últim moment i de mala manera. Les eleccions espanyoles de l’any que ve haurien de ser el moment en què es puga presentar a Madrid un potent grup parlamentari valencià i de progrés, que anuncie una alternativa de govern al PP com al PSOE valencians en la Generalitat Valenciana.
