El Secretariat Nacional d’Estat Valencià ha avaluat hui el reguitzell de mesures i fets impulsats pel govern estatal del PSOE en matèria econòmica i social, així com l’anunci fet per part dels sindicats del sistema (CC.OO. i UGT) i la patronal (CEOE) d’un nou pacte referit als convenis laborals que fixa sobre un miser 1% l’increment salarial per a 2010, el seguiment d’estes polítiques pel conjunt de les administracions de l’Estat en tots els seus nivells, amb independència de si són governades pel PSOE o PP, i finalment les propostes emanades des de la gran patronal, el sistema bancari i el PP en el sentit d’afavorir una reforma del mercat laboral que ens aconduiria a una situació encara més dramàtica per a la majoria de la població treballadora.
Les mesures presses pel govern Zapatero en els últims mesos han suposat una miserable pujada de les pensions en 2010 de només l’1%, agreujat per què la paga d’adeqüació al PIB de l’any anterior enguany no es paga, que les ajudes a les famílies en l’Estat espanyol estiguen al voltant del 0,53% del PIB (quan la mitjana europea està en el 2,24%), que s’haja eliminat la deducció de 400 euros en la declaració de la renda als contribuents amb rendes superiors a 12.000 euros anuals (que ve a ser igual que eliminar-la per a tots)…
Els increments dels impostos municipals i altres taxes de les diferents administracions s’han situat per damunt de l’augment de l’IPC, que en els 11 primers mesos del 2009 va ser del 0,9%, com es pot comprovar amb els corresponents rebuts (IBI, fem, etc.), com ho han fet les pujades dels béns i serveis públics i bàsics (en mitjana el rebut de la llum ha augmentat el 2,6%, el del butà el 3,4%, el de l’aigua entre l’1,5 i el 3%, el del correu el 6,3%, els transports públics entre el 3,7 i el 15%.
A estos increments, cal afegir els que se’n derivaran enguany de la pujada en l’IVA, que passa del 16 al 18% en el general (per exemple, vehicles, electrodomèstics, etc.), del 7 al 8% el reduït (per exemple, vivenda o transports públics…), i que comportarà augments en els béns de primera necessitat (alimentació, medicines, llibres…), sotmesos a IVA superreduït, que tot i que no augmenta, patirà la repercussió de la resta de la cadena de producció i distribució.
La valoració del conjunt de mesures i polítiques impulsades fonamentalment pel PSOE, que detenta el govern de l’Estat espanyol, no pot ser per tant més negativa. Especialment, quan eixa política econòmica ha posat especial èmfasi en no atacar les grans fortunes (que en ple període de crisi han vist com els seus beneficis augmentaven en prop d’un 30%), amb injeccions de capital de proporcions històriques en el sistema financer (és a dir, donant-li diners de tots precisament a aquells que han causat la crisi…), i afavorint la precarització del mercat laboral, amb una de les taxes més altes d’Europa, per via de l’aplicació dels EROs, unes xifres de desocupació també històriques i molt per damunt de la mitjana del nostre entorn econòmic, i l’abandonament a la seua sort dels treballadors autònoms i de la micro-empresa, la part més substancial del nostre teixit econòmic, junt als assalariats i els desocupats.
Prop del 25% dels valencians vivim hui la desocupació i la xifra de població “pobra” supera àmpliament el milió i mig de valencians i valencianes, i se’ns condemna i obliga a pagar la crisi que no hem causat. Això implica condemnar el país, condemnar-nos a un futur negre: els seus brots verds són més llenya al foc, més colonialisme, més subsidiarietat, més privilegis pels privilegiats…
Reafirmem la nostra posició manifestada en el comunicat de passat 31 de desembre en què exigíem l’adopció inmediata un Salari Mínim Interprofessional de 1.440 euros mensuals i una pensió mínima de 1.080 euros mensuals, i avançar cap a un sistema de Renda Bàsica Ciutadana i de participació ciutadana i control democràtic de l’economia.
La traïció del CC.OO. i UGT als interessos de les classes treballadores ve de lluny, com de lluny ve la traïció del socialdemocràcia espanyola. Són la nostra creu, la creu d’una moneda única que duu per cara el PP i la CEOE, una moneda que es diu Espanya, que es diu Capitalisme, que es diu opressió, que es diu autoritarisme, que es diu corrupció… Només la ruptura democràtica amb tot això pot obrir un camí lliure, democràtic, just i valencià.
Estat Valencià, insistix en la necessitat d’un punt d’inflexió, que només pot ser fruit d’una àmplia mobilització del Poble Treballador mitjançant una Vaga General, i es reafirma en la imprescindibilitat de posar en marxa un programa econòmic i social de caràcter democràtic i popular, i en la recuperació de tots els instruments polítics per a impulsar-lo al País Valencià, recuperant per tant la nostra Sobirania i construint un Estat propi, una República Valenciana sobirana.
Les mesures presses pel govern Zapatero en els últims mesos han suposat una miserable pujada de les pensions en 2010 de només l’1%, agreujat per què la paga d’adeqüació al PIB de l’any anterior enguany no es paga, que les ajudes a les famílies en l’Estat espanyol estiguen al voltant del 0,53% del PIB (quan la mitjana europea està en el 2,24%), que s’haja eliminat la deducció de 400 euros en la declaració de la renda als contribuents amb rendes superiors a 12.000 euros anuals (que ve a ser igual que eliminar-la per a tots)…
Els increments dels impostos municipals i altres taxes de les diferents administracions s’han situat per damunt de l’augment de l’IPC, que en els 11 primers mesos del 2009 va ser del 0,9%, com es pot comprovar amb els corresponents rebuts (IBI, fem, etc.), com ho han fet les pujades dels béns i serveis públics i bàsics (en mitjana el rebut de la llum ha augmentat el 2,6%, el del butà el 3,4%, el de l’aigua entre l’1,5 i el 3%, el del correu el 6,3%, els transports públics entre el 3,7 i el 15%.
A estos increments, cal afegir els que se’n derivaran enguany de la pujada en l’IVA, que passa del 16 al 18% en el general (per exemple, vehicles, electrodomèstics, etc.), del 7 al 8% el reduït (per exemple, vivenda o transports públics…), i que comportarà augments en els béns de primera necessitat (alimentació, medicines, llibres…), sotmesos a IVA superreduït, que tot i que no augmenta, patirà la repercussió de la resta de la cadena de producció i distribució.
La valoració del conjunt de mesures i polítiques impulsades fonamentalment pel PSOE, que detenta el govern de l’Estat espanyol, no pot ser per tant més negativa. Especialment, quan eixa política econòmica ha posat especial èmfasi en no atacar les grans fortunes (que en ple període de crisi han vist com els seus beneficis augmentaven en prop d’un 30%), amb injeccions de capital de proporcions històriques en el sistema financer (és a dir, donant-li diners de tots precisament a aquells que han causat la crisi…), i afavorint la precarització del mercat laboral, amb una de les taxes més altes d’Europa, per via de l’aplicació dels EROs, unes xifres de desocupació també històriques i molt per damunt de la mitjana del nostre entorn econòmic, i l’abandonament a la seua sort dels treballadors autònoms i de la micro-empresa, la part més substancial del nostre teixit econòmic, junt als assalariats i els desocupats.
Prop del 25% dels valencians vivim hui la desocupació i la xifra de població “pobra” supera àmpliament el milió i mig de valencians i valencianes, i se’ns condemna i obliga a pagar la crisi que no hem causat. Això implica condemnar el país, condemnar-nos a un futur negre: els seus brots verds són més llenya al foc, més colonialisme, més subsidiarietat, més privilegis pels privilegiats…
Reafirmem la nostra posició manifestada en el comunicat de passat 31 de desembre en què exigíem l’adopció inmediata un Salari Mínim Interprofessional de 1.440 euros mensuals i una pensió mínima de 1.080 euros mensuals, i avançar cap a un sistema de Renda Bàsica Ciutadana i de participació ciutadana i control democràtic de l’economia.
La traïció del CC.OO. i UGT als interessos de les classes treballadores ve de lluny, com de lluny ve la traïció del socialdemocràcia espanyola. Són la nostra creu, la creu d’una moneda única que duu per cara el PP i la CEOE, una moneda que es diu Espanya, que es diu Capitalisme, que es diu opressió, que es diu autoritarisme, que es diu corrupció… Només la ruptura democràtica amb tot això pot obrir un camí lliure, democràtic, just i valencià.
Estat Valencià, insistix en la necessitat d’un punt d’inflexió, que només pot ser fruit d’una àmplia mobilització del Poble Treballador mitjançant una Vaga General, i es reafirma en la imprescindibilitat de posar en marxa un programa econòmic i social de caràcter democràtic i popular, i en la recuperació de tots els instruments polítics per a impulsar-lo al País Valencià, recuperant per tant la nostra Sobirania i construint un Estat propi, una República Valenciana sobirana.
