‘PER LA REPÚBLICA VALENCIANA’ (ENV, Estat Valencià, RV-pve)
Per la ruptura democràtica, cal lluitar contra el regim monàrquic del PP i PSOE
Segons dades tretes de la pàgina de la Presidència de la Generalitat Valenciana http://www.pre.gva.es/ l’evolució del percentatge de la suma de vots de les delegacions valencianes del PP i del PSOE des de 1987 fins ara en les eleccions generals i autonòmiques són les següents:
A- 1987 65,7 %
A- 1991 71,5 %
A- 1995 77,6 %
A- 1999 83’0 %
A- 2003 84,4 %
A- 2007 88,3 %
G- 1989 68,8 %
G- 1993 79,3 %
G- 1996 82,7 %
G- 2000 87,1 %
G- 2004 90,6 %
G- 2008 93,4 %
La segona restauració borbònica es va dissenyar, a l’igual que la primera, per a dos partits dinàstics i els mitjans de comunicació han resultat decisius per l’èxit de la restauració. Cada vegada que Consuelo Reina escrivia o ara Jiménez Losantos parla els vots progressistes i sobiranistes fugen al PSOE. En aquestes darreres eleccions la suma dels vots d’aquestes forces ja només aplega al 4 %. En aquesta segona restauració el partit dinàstic de la Lliga de Cambó a Catalunya s’ha mantingut representat pel també dinàstic CiU i, a diferència de la primera restauració, una alternativa rupturista amb el regim monàrquic, com va ser el republicanisme valencià de Blasco Ibáñez, no ha tingut una referència en aquesta segona restauració entre nosaltres els valencians.
La guerra civil i la criminal dictadura de Franco, que no va deixar de matar fins a dos mesos abans de la seua mort en 1975 , van assentar les bases perquè, amb la col·laboració de la social democràcia internacional i el record de la repressió, propiciar aquesta segona restauració borbònica tan caciquista i poc democràtica com la primera (article 99 de la Constitució que garanteix anular majories no desitjades si el disseny dinàstic no funciona, article silenciat per tots els partits i mitjans dinàstics). La ciutadania conscient d’aquesta fal·laç democràcia, a la vista de la col·laboració que els botiflers dinàstics fan amb la monarquia i de l’absència d’una alternativa al règim, opten, a l’igual que ho van fer durant el franquisme a participar en les diverses convocatòries i votar pels partits dinàstics del règim com a mal menor.
Els demòcrates republicans i els sobiranistes valencians si no plantem cara al règim, sinó reivindiquem una ruptura democràtica serem exterminats lentament. Cal superar l’amenaça que sobrevola de que si el disseny els fallés i els republicans o els sobiranistes tinguérem majories i volguérem exercir-les seriem il·legalitzats i reprimits. Cal reclamar l’ajuda d’Europa en la defensa de la representació política proporcional dels ciutadans de l’Estat que ens ofega.
La nostra alternativa és ‘PER LA REPÚBLICA VALENCIANA’. En ella caven tots els sobiranistes, tots aquells que manifesten que el seu subjecte de sobirania és el poble valencià d’Oriola Vinaròs. La Sobirania valenciana - la República valenciana- ha de ser la primera reivindicació del valencianisme i això només té un camí: la ruptura democràtica amb el règim monàrquic del PSOE i del PP, la ruptura amb la Constitució de 1978. Fem una crida a tots els sobiranistes a reclamar la República Valenciana i ha organitzar-nos per assolir-la.
Per la ruptura democràtica, cal lluitar contra el regim monàrquic del PP i PSOE
Segons dades tretes de la pàgina de la Presidència de la Generalitat Valenciana http://www.pre.gva.es/ l’evolució del percentatge de la suma de vots de les delegacions valencianes del PP i del PSOE des de 1987 fins ara en les eleccions generals i autonòmiques són les següents:
A- 1987 65,7 %
A- 1991 71,5 %
A- 1995 77,6 %
A- 1999 83’0 %
A- 2003 84,4 %
A- 2007 88,3 %
G- 1989 68,8 %
G- 1993 79,3 %
G- 1996 82,7 %
G- 2000 87,1 %
G- 2004 90,6 %
G- 2008 93,4 %
La segona restauració borbònica es va dissenyar, a l’igual que la primera, per a dos partits dinàstics i els mitjans de comunicació han resultat decisius per l’èxit de la restauració. Cada vegada que Consuelo Reina escrivia o ara Jiménez Losantos parla els vots progressistes i sobiranistes fugen al PSOE. En aquestes darreres eleccions la suma dels vots d’aquestes forces ja només aplega al 4 %. En aquesta segona restauració el partit dinàstic de la Lliga de Cambó a Catalunya s’ha mantingut representat pel també dinàstic CiU i, a diferència de la primera restauració, una alternativa rupturista amb el regim monàrquic, com va ser el republicanisme valencià de Blasco Ibáñez, no ha tingut una referència en aquesta segona restauració entre nosaltres els valencians.
La guerra civil i la criminal dictadura de Franco, que no va deixar de matar fins a dos mesos abans de la seua mort en 1975 , van assentar les bases perquè, amb la col·laboració de la social democràcia internacional i el record de la repressió, propiciar aquesta segona restauració borbònica tan caciquista i poc democràtica com la primera (article 99 de la Constitució que garanteix anular majories no desitjades si el disseny dinàstic no funciona, article silenciat per tots els partits i mitjans dinàstics). La ciutadania conscient d’aquesta fal·laç democràcia, a la vista de la col·laboració que els botiflers dinàstics fan amb la monarquia i de l’absència d’una alternativa al règim, opten, a l’igual que ho van fer durant el franquisme a participar en les diverses convocatòries i votar pels partits dinàstics del règim com a mal menor.
Els demòcrates republicans i els sobiranistes valencians si no plantem cara al règim, sinó reivindiquem una ruptura democràtica serem exterminats lentament. Cal superar l’amenaça que sobrevola de que si el disseny els fallés i els republicans o els sobiranistes tinguérem majories i volguérem exercir-les seriem il·legalitzats i reprimits. Cal reclamar l’ajuda d’Europa en la defensa de la representació política proporcional dels ciutadans de l’Estat que ens ofega.
La nostra alternativa és ‘PER LA REPÚBLICA VALENCIANA’. En ella caven tots els sobiranistes, tots aquells que manifesten que el seu subjecte de sobirania és el poble valencià d’Oriola Vinaròs. La Sobirania valenciana - la República valenciana- ha de ser la primera reivindicació del valencianisme i això només té un camí: la ruptura democràtica amb el règim monàrquic del PSOE i del PP, la ruptura amb la Constitució de 1978. Fem una crida a tots els sobiranistes a reclamar la República Valenciana i ha organitzar-nos per assolir-la.
