Manifest unitari d'Esquerra Nacionalista Valenciana, República Valenciana-pve i Estat Valencià, que ha llegit en nom de tots el nostre secretari nacional, Joan S. Sorribes, per cloure la manifestació que ha començat a les 12:30 de hui davant les portes de la Llotja, a la plaça del Mercat del cap i casal, i ha acabat baix les Torres de Quart, recorrent part de la ciutat vella acompanyats de dolçaines, tabals i cant d'albaes. A la manifestació d'enguany s'han adherit l'ACR Constantí Llombart, l'ACR Utopia XXI, l'A.C.V. Jardí d'Aiora, i l'Associació Reagrupament Independentista del País Valencià.
Manifest:
Valencians, valencianes:
De nou ací, a les Portes de Quart, responent a una crida neta, orgullosa, enrabiada i esperançada per la llibertat del nostre poble, la crida per la Sobirania valenciana.
Fa més de 300 anys que per la força de les armes ens esborraren com a poble lliure, que ens sostragueren la nostra sobirania, el nostre vell estat valencià, en forma de Regne, la nostra constitució antiga, en forma de Furs…, que ens prohibiren ser el que som: valencians i valencianes, per obligar-nos a ser espanyols…, més de 300 anys que “por justo derecho de conquista”, després de massacrar desenes de milers de valencians i cremar i destruir pobles i ciutats, que després del 25 d’abril de 1707, uns mesos més tard, el 29 de juny del mateix any, proclamaren el Decret de Nueva Planta pel qual pretenien aniquilar-nos com a poble i ens convertien en una mera colònia d’Espanya… El seu decret de Nueva Planta d’ahir és la seua Constitució espanyola del 1978 vigent hui mateix, el seu Felipe de Borbón d’ahir és el Juan Carlos de Borbón de hui, la seua força de les armes de fa tres segles és la seua violència de sempre i d’ara mateix, garantint “la unidad indisoluble de España” amb l’exèrcit i la resta del seu estat, en definitiva sotmetent-nos hui a una monarquia borbònica heretada directament de la dictadura de Franco, com fa 300 anys ho feren aplicant la llei de la guerra i de la conquesta…
Si repassem la Història ells mai no han canviat la seua forma de ser i de fer: la destrucció i l’aniquilació, la voluntat d’esborrar-nos i la repressió sobre les classes populars, que han estat sempre les que han mantingut el nostre esperit de supervivència abans i després de 1707. La mateixa gent que ahir lluità pels nostres drets com a poble comandats per l’heroic Joan Baptista Basset, els maulets i els miquelets, i ho feren contra els enemics de fora i els de dins, els botiflers, som els qui hui tenim el compromís de recuperar plenament eixos mateixos drets; som la gent del Poble, els maulets de hui i de demà, i ho farem amb la mateixa determinació contra els enemics de fora i contra els de dins també. Amb orgull afirmem hui: sí, nosaltres, som gent del poble! Som Poble! Som maulets!
Fa més de 300 anys que no som lliures. I tants anys com fa d’això, fa que som resistents, que sobrevivim, que ens revelem contra això. Ací estem, no han pogut amb nosaltres. Tenim memòria, no oblidem, i el nostre compromís per la llibertat és el nostre compromís amb totes les generacions de valencians i valencianes, dels lluitadors per la llibertat d’ahir, de hui i de demà. Ho diguem amb orgull i confiança, els que hui estem ací no estem vençuts i no som “muelles”, com l’espanyol insultantment ens vol, la nostra fermesa és la de la resistència ferma i noble dels qui, recordant la cançó, proclamem que “no ens alimenten molles”, el sobiranistes valencians som l’única proclama trencadora i emancipadora, la nostra reivindicació de Sobirania valenciana és l’única ratlla que mai traspassaran aquells per a qui l’opressió i la indignitat ja els va bé perquè ningú qüestione els seus interessos privats i els seus privilegis miserables. Nosaltres ens sabem sotmesos, sí, certament, però vius com a poble, i alguns, com els que hui ens apleguem ací, irreductibles i confabulats per tornar a recuperar la llibertat, la Sobirania!
Són molts els problemes i les situacions injustes i indignes que hem de suportar com a ciutadans, com a treballadors, com a persones…, però en la data de hui, 25 d’abril, proclamem que la situació més injusta i indignant que patim tots junts és la de ser espanyols per la força, la de no tindre les claus del nostre país i del nostre futur en les nostres mans. I proclamem que per a construir un futur de tots i de totes, un futur de llibertat, de justícia, de fraternitat, el camí passa inexorablement per recuperar la nostra sobirania com a poble, per construir una República Valenciana lliure i sobirana, que ens retorne al nostre lloc entre els pobles lliures del món i que ens retorne a cadascú de nosaltres, per tant, la condició de ciutadans lliures i ens allibere de ser súbdits de cap ni ningú, que ens permeta estendre llaços de germandat vertadera amb tots els pobles i ciutadans del món alliberats dels bastards que a tots ens condemnen i ens aboquen a la indignitat que representen els quatre genets de l’Apocal·lipsi.
La condició necessària i imprescindible per a poder construir un futur distint, lliure i nostre, és tindre els instruments per a fer-ho en les pròpies mans, tindre les claus de la nostra casa és condició sine qua non per poder construir un demà de tots i de totes. D’això se’n diu: Sobirania!
Per a nosaltres el país és la gent, i el futur del país, de la gent que viu de Vinaròs´a Oriola, i del Rincón de Ademuz a València, i vol compartir un demà junts, es condensa en una sola expressió: Sobirania! Tal és la nostra pàtria: la gent que la conforma. I per això vos hem cridat hui a vosaltres, compatriotes, per a fer memòria, però sobretot per a reafirmar un compromís amb nosaltres mateixos, amb el nostre poble.
Vos convidem a revalidar el compromís amb el país, a prendre en les nostres mans la responsabilitat d’eixe futur, nostre i lliure, a confabular-nos tots i totes com ahir ho feren les Germanies i els valencians revoltats i agermanats per la Justícia i la Llibertat que ens han precedit, vos convidem a un camí de dignitat i lluita, que se senta la nostra veu ben alta i ben clara.
Alcem les senyeres de combat i cridem tots junts:
Valencians, Sobirania! Vixca València Lliure!
