El mes de novembre de 1918, URV i Joventut Valencianista impulsaren un document històric que recollia les reivindicacions mínimes del valencianisme polític de principis del segle XX, amb l’ànim d’influir en totes les forces polítiques valencianes de l’època. Este document és el conegut com a Declaració Valencianista de 1918. Els seus primers signataris van ser Eduard Martínez Sabater, Ignasi Villalonga Villalba, Josep García Conejos, Eduard Martínez Ferrando, Pasqüal Asins Lerma, Salvador Ferrandis Luna, Maximilà Thous Orts i Lluís Cebrían Ibors.
Per això, hui, 90 anys després de
Proposta de II Declaració Valencianista
1.- El Poble valencià, integrat per tots els ciutadans i ciutadanes que viuen a les trenta dos comarques valencianes, constituix una forta personalitat històrica nacional caracteritzada per una llengua, cultura i tradició pròpies, per la comunitat d’història, de societat, d’economia i política, per la voluntat històrica de ser un poble i per haver-se contituït i mantingut com un Estat propi, el Regne de València, durant més de cinc segles, fet que només per la força de les armes d’exèrcits estrangers es va capgirar, i per institucions seculars d’autogovern,
2.- Esta personalitat, pel fet de la seua existencia i pervivència en els segles, però també per la voluntat dels seus ciutadans i ciutadanes, ens atorga ple dret a constituir-nos de bell nou en un Estat propi, amb el poder de donar-se a si mateix la forma i Constitució sobirana que més s’adiga amb la voluntat popular democràticament expresada, tal i com es reconeix en
3.- Reconeixem i reivindiquem la compatibilitat de l’Estat valencià i la seua pervivència amb els drets de la resta de pobles del món, amb la convivència pacífica i solidària de tots, i singularment reconeixem els lligams que ens unixen a la resta dels pobles d’Europa amb els quals volem compartir un projecte confederal, tot establint clarament la distinció de les competències que volem conservar de forma sobirana i les que volem gestionar de forma compartida. Les funcions pròpies de l’Estat valencià hauran de ser exercides amb plena sobirania i sense cap intromissió aliena, dins del dret internacional i dels tractats que els valencians puguen subscriure lliurement. Singularment, l’Estat valencià es dotarà de tots els intruments definitoris d’un Estat modern amb l’objectiu de garantir els drets i llibertats de tots els ciutadans i el seu benestar, el seu desenvolupament individual i col·lectiu, i la construcció d’una societat de llibertats, de progrés, de justícia social, sostenible, solidària i ecològica.
4.- Existint en el País Valencià dualitat de llengues, l’Estat valencià garantirà la plena cooficialitat del valencià, o llengua valenciana, i del castellà, o llengua castellana, el dret i el deure de tots els ciutadans de conèixer ambdós idiomes, i l’adeqüada conservació dels mateixos, dins dels dominis lingüístics que li són propis a cadascú dels dos, l’espanyol i el català. Sent el valencià l’idioma històric i distintiu del país, serà l’idioma institucional de forma general, tot i la plena cooficialitat de les dues llengues en els territoris que els són propis. L’Estat valencià garantirà els instruments necessaris per a vetlar per esta normalització, així com la cooperació, entre iguals, amb els organismes i institucions dels altres pobles implicats.
5.- El Poble Valencià, constituït en República Valenciana, adoptarà els símbols nacionals que estime més adeqüats i representatius. Declarem que tota bandera valenciana està cridada a sumar-se al camí de la sobirania dels valencians, reconeixem l’oficialitat de
6.- L’Estat valencià s’organitzarà políticament sobre la base dels seus municipis, que s’agruparan en comarques i en governacions, sent estes últimes coincidents amb la divisió administrativa que s’atorguen les institucions pròpies de
7.- L’Estat valencià podrà establir les relacions que estime més adeqüades amb la resta de pobles del món, tot declarant-nos a favor d’una Unió Europea confederal, democràtica i constitucional. D’igual manera,
8.- La democràcia és la base ètica i política en què substentem el nostre dret a constituir-nos en Estat, per tant
9.-
I 10.- Ens comprometem amb esta declaració a iniciar un camí cap a la plena recuperació de la nostra Sobirania com a poble, per mitjans democràtics i pacífics, cap a l’elaboració d’una Constitució valenciana i la construcció d’una República Valenciana sobirana, objectiu que situem al centre de la nostra acció política. Així mateix, ens comprometem a elaborar un full de ruta comú que pose en les mans dels ciutadans i ciutadanes valencians el seu futur com a poble. Este full de ruta ha de comportar en l’horitzó de 1918, centenari de
Les adhesions (com també qualsevol comentari o proposta relacionada) a la II Declaració Valencianista les podeu trametre a: utopiaxxi@ono.com.